Liebulf: diferència entre les revisions

Apareix esmentat en un diploma de [[Lluís el Pietós]] del [[25 d'abril]] del [[814]] en que se li encarrega posar en possessió de l'[[abadia d'Aniana]] una salina de nom ''Ad signa'' (Sijan?) al territori de Narbona.<ref>''Et in pago Narbonensi salina qus sunt in loco nuncupante Ad signa qoantuscumque eis noster missns Liebulfas cornes désigna vit cum terminis et laterationibus suis''</ref> Als diplomes del 812 i 816 sobre els refugiats ''hispanii'' apareix un ''Liebulfus comes'', que segurament era comte de Besiers. El 814 es qualificat de ''missus noster'' el que determinaria que no era comte de Narbona sinó ''[[missi dominici]]''. Era en tot cas un personatge important que va ocupar successivament altes posicions; es qualificat pel rei de ''vir inluster''. La seva ascensió a llocs de poder data dels últims anys del regnat de [[Carlemany]] ( [[768]] - [[814]]) que li atorga molts dels seus títols; a la mort de Carlemany el seu poder encara va créixer més a Septimània.<ref>. Archibald R. Lewis ''The Development of Southern French and Catalan Society, 718-1050'', capítol 4, ''The Carolingian System'' on diu que sembla que Liebulf va controlar llavors un nombre de comtats de la regió, si be realment només se sap de la seva actuació el 814 com a missus a Narbona i Agde per un afer relatiu a l'abadia d'Aniana, i el 812 i 816 sembla ser comte, el 816 potser de Besiers, però no el 812 quan ho era Erlí.</ref> Segons Archibald R. Lewis el març del 817 Aquitània i la marca d'Hispània es van reorganitzar; el incompetent [[Bigó de Tolosa]] fou substituït per l'eficaç [[Berenguer de Tolosa|Berenguer]] com a lloctinent de Pipí d'Aquitània, per posar orde al ducat de Gascunya; aixñiaixí es van delimitar noves fronteres per Aquitània que incloïen Gascunya, Pallars, Ribegorça, Urgell, Cerdanya, Besalú, Carcassona i Rasès; pel seu costat Septimània, amb els comtats marítims de Rosseló, Empúries, Girona, Ausona i Barcelona, foren posats sota dependència directe de Lluís el Pietós: Berà va controlar Girona, Barcelona i Ausona (Osona), Gaucelms els comtats d'Empúries i Roselló, i la resta dels comtats de Septimània haurien estat per a Liebulf, des de Narbona fins a Arle i Provença comtat que hauria rebut un temps després. Per un diploma de confirmació de les donacions als ''hispanii'' del [[834]] se sap que Liebulf es va apoderar per la força del domini de Fontjoncouse, cosa que no podia fer com a ''missi dominici'' doncs Lluís el Pietós no podia pensar a deposar al ''hispani'' [[batalla d'Ad Pontes|Joan]] al que havia omplert de favors, i tampoc ho podia fer com a persona privada, per lo que ho va haver de fer com a comte de Narbona. Així hauria estat comte (817-820) darrere d'Ademar de Narbona (comte vers 800-817) i el 820 hauria estat enviat a Provença i els comtats de Septimània haurien passat a Rampó o a altres comtes; la manca de documents que esmentin altres comtes o a Rampó com a comte en algun lloc de Septimània, fa més probable pensar que Liebulf va restar a Septimània fins al 828.