Humfrid: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: es -> és de
m Corregit: perque -> perquè el
Línia 22:
El [[863]] Humfrid ocupà la ciutat de Tolosa de Llenguadoc i s'apoderà dels comtats de Tolosa, Pallars i Ribagorça; el comte [[Ramon I de Tolosa|Ramon]], fidel al rei, va morir en la lluita (863 o 864?). Al mateix temps, Esteve, conseller d'Aquitània, en un cop de mà, expulsà al comte Bernat d'Alvèrnia i ocupà el poder als seus dominis. Carles el Calb va fer ocupar per les tropes els honors borgonyons de Humfrid i Esteve, al temps que, amb la mediació del Papa, Carles l'Infant es va sotmetre al seu pare (precisament a Nevers, domini familiar d'Esteve) i el regne d'Aquitània fou dissolt. Al mateix temps [[Salomó d'Urgell i Cerdanya]] se suposa que va negociar un tractat de pau i neutralitat amb l'emir de [[Còrdova]], que ja devia haver pactat la pau abans amb Humfrid i podia esdevenir el seu aliat. Un dieta a Verberie a la tardor del 863 (finals d'octubre) va confirmar la pau acordada i si be el tractat definitiu no es va concloure fins al [[865]] deixava a Humfrid sense potencials aliats exteriors.
 
El mateix [[863]] els [[normands]], rebutjats al [[riu Loira|Loira]] per [[Robert el Fort]], van marxar cap a [[Aquitània]], van arribar a Saintes, on el comte Turpion d'[[Angulema]] va morir a l'assalt de la seva capital ([[4 d'octubre]] del [[863]]) i assolaren la regió de [[Poitou]], [[Perigoux]] i [[Llemotges]]. El [[864]] arribaren a [[Alvèrnia]] on, a [[Clermont]], estava [[Esteve d'Alvèrnia|Esteve]]. Assetjat a aquesta ciutat va morir en combat. També ocuparen [[Bordeus]] on van fer presoner al rei Pipí II, que els va guiar <ref> el que va passar no se sap; per uns els va contractar com a mercenaris per anar a Tolosa i conquerir la seva capital, com segurament ja havia fet abans, aprofitant potser la situació de provisionalitat del poder en aquesta; per altres els normands van atacar pel seu compte com a molt enganyats per Pipí al que qualsevol lluita podia afavorir </ref> fins a Tolosa que van atacar però van ser rebutjats per Humfrid o per uns missi dominici de Carles.<ref> se sap que Carles el Calb va enviar uns missi dominici a fer-se càrrec de la ciutat (abans de l'atac normand) però sembla que es van haver de retirar sense fer res, be perquè els habitants preferien el domini d'Humfrid o be perqueperquè el setge ja havia començat</ref> Immediatament després Humfrid, sense aliats ni esperances, va fugir cap a Itàlia si no ho havia fet ja a l'inici del setge. Humfrid va marxar a demanar asil de l'emperador [[Lluís II d'Itàlia]] però després de passar per [[Provença]] i els [[Alps]] no torna a ser esmentat i la seva sort final és desconeguda.
 
El [[864]] i [[865]] el rei [[Carles el Calb]] va procedir al repartiment dels honors dels rebels (Barcelona, Osona, Pallars, Ribagorça, Narbona, Agde, Besiers, Melguelh, Nimes, Beaune, Autun, Llemotges, Rouergue, Tolosa, Carcassona, Rasès i Alvèrnia). Els comtats de Barcelona i Osona i els de Narbona, Agde, Besiers, Melguelh i Nimes passaren a [[Bernat de Gòtia]], de la família de comtes de Poitiers.