Bernardino Rivadavia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: pero fou > però fou
m Corregit: pero -> però va
Línia 24:
'''Bernardino de la Trinidad González Rivadavia i Rivadavia''' (nascut a [[Buenos Aires]], [[20 de maig]] de [[1780]] – [[Cadis]], [[2 de setembre]] de [[1845]]) fou un [[polític]] de les [[Províncies Unides del Riu de la Plata]], actual [[Argentina]]. Fou el primer [[President de la Nació Argentina]], exercint al càrrec entre el [[8 de febrer]] de [[1826]] i el [[7 de juliol]] de [[1827]].
 
Es va educar al Col·legi Nacional de Buenos Aires (en aquell temps Reial Col·legi de Sant Carles), peroperò va abandonar sense acabar els seus estudis. Durant les [[Invasions britàniques del Riu de la Plata|Invasions Angleses]] va actuar com a [[tinent]] del Terci de Voluntaris de Galicia. Al [[1808]] [[Santiago de Liniers]] el va nombrar "alférez real", pero aquest nomenament va ser rebutjat pel [[Cabildo de Buenos Aires|Cabildo]]. Va assistir al Cabildo obert del [[22 de maig]] de [[1810]] votant per la deposició del [[virrei]], fet que va donar peu a l'anomenada [[Revolució de Maig]]. Va tenir una forta influència sobre el [[Primer Triumvirat]]. Poc després va exercir el càrrec de Ministre de Govern i Relacions Exteriors de la [[província de Buenos Aires]].
 
Tot i que ja existia un Congrés General (1824) destinat a redactar una [[Constitució]], l'inici de la [[Guerra del Brasil]] va motivar la creació immediata del càrrec de [[President de la Nació Argentina]], sent Rivadavia el primer a ocupar-lo. La Constitució Argentina de 1826 es va sancionar amb posterioritat, però fou rebutjada per les províncies. Molt qüestionat per les seves polítiques unitàries, Rivadavia hagué de renunciar al seu càrrec, sent succeït per [[Vicente López i Planes]], pero al poc temps el càrrec va ser dissolt i van passar uns anys fins que no es va tornar a crear de nou.