Acadèmia Marshall: diferència entre les revisions

Els inicis de l'escola pianística a Barcelona cal situar-los al voltant del mestre dels mestres, Joan Baptista Pujol. Aquest va ser un dels deixebles destacats del gran [[Pere Tintorer]], al seu torn alumne del sublim [[Franz Liszt]]. Joan Baptista Pujol (1835-1898) va marxar igual que el seu mestre Tintorer a Paris per acabar la seva formació musical, però finalment, al cap dels anys, es va instal·lar a Barcelona .<ref name="M02">{{ref-llibre |cognom=Pagès i Santacana |nom=Mònica |enllaçautor= Mònica Pagès i Santacana |títol= Acadèmia Granados-Marshall: 100 anys d'escola pianística a Barcelona |editorial=Taller Editorial Mateu |data=2000 |pàgina=p.13|isbn=84-88158-21-1}}</ref>. En Pujol va ser un personatge clau en l'àmbit pianístic i musical de Barcelona, i la seva personalitat artística va impulsar una etapa de grans concerts dirigits per directors de talent, com per exemple [[Camille Saint-Saëns|Saint-Saëns] o [Jules Massenet|Massenet]]. També cal destacar el fet que es van oferir per primera vegada a Barcelona òperes d'autors moderns, com la ''[[Carmen]]'' de [[Georges Bizet|Bizet]]. Gràcies a aquest gran impuls, a l'any 1888 es va crear la primera editorial de música a Catalunya, basada en models europeus. Duia el nom del gran mestre, i publicà la majoria d'obres de Granados, així com obres importants de Pedrell o algunes d'Albéniz.<ref name="M02"/> Tot i això, cal recordar especialment el mestre Pujol pel fet que va formar una generació de pianistes d'una gran virtuositat: [[Antoni Nicolau]], [[Carles Gumersind Vidiella i Esteba|Carles G. Vidiella]], [[Carme Matas i Aurigemma|Carme Matas]], Enric Granados, [[Isaac Albéniz]], [[Joan Baptista Pellicer]], [[Joaquim Malats]] i [[Ricard Viñes]], entre d'altres. És gràcies a aquesta generació que l'escola pianística catalana entrà en una etapa d'esplendor musical i, gràcies a ells, el piano es va convertir en l'instrument per excel·lència de la inspiració musical. Una inspiració projectada a Paris, ciutat que obrí les portes al modernisme del nou segle amb personalitats com [[Claude Debussy|Debussy]], [[Gabriel Fauré|Fauré]] o [[Maurice Ravel|Ravel]] ([[#pages|Pagès ''Acadèmia...'']], p. 15). La relació que tenien els musics de l'època era molt cordial, de manera que els autors catalans van aconseguir força prestigi tant a França com a Espanya, i els seus noms han quedat a la memòria com a virtuosos del teclat del piano ([[#pages|Pagès ''Acadèmia...'']], p. 17).