Nounat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Jaumeortola ha mogut Nonat a Nounat sobre una redirecció: Confusió evident. Vg. discussió.
m LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals
Línia 7:
El nounat pot presentar aspectes molt diferents atenent a nombrosos factors naturals de la seva [[mare]] o del període [[gestació|gestacional]]. També existeixen nombrosos fenòmens de transició, derivats de l'adaptació del nonat al nou entorn en el qual es desenvolupa. Aquest fet comporta una sèrie de canvis, la majoria predictibles, que estableixen la norma del desenvolupament i creixement infantil i que tendeixen a assenyalar l'aparició de signes patològics.
 
== Valoració deldels nounats ==
Després del naixement, es fan una sèrie de proves per tal de determinar l'estat de salut del nounat. Així doncs, es pot diferenciar les variants de [[Distribució normal|normalitat]] i els fenòmens temporals de [[signe clínic|signes clínics]] de malaltia. A més, es realitza un garbellat per detectar, tractar i seguir els [[nounat de risc|nounats de risc]].
 
Línia 16:
*'''[[Test d'Apgar]]:'''<ref>[http://kidshealth.org/parent/pregnancy/espanol/apgar_esp.html Puntuación completa en www.kidshealth.com]. Último acceso el 14 de septiembre de 2007.</ref> mitjançant paràmetres senzills [[sistema circulatori|cardiovasculars]] i [[sistema nerviós central|neurològics]], puntua de 0 a 10 l'estat del nounat.<ref name=enfermeria /> Es considera un nounat sa si aquest té una puntuació per sobre de 8. Una puntuació de 10 no és gaire freqüent.<ref>{{citar web
| url = http://www.umm.edu/esp_ency/article/003402res.htm
}}</ref> És habitual realitzar aquesta prova al primer minut de vida i una altra vegada al cap de cinc minuts. Ocasionalment, es repeteix alsal cap de deu minuts, i així s'especifica el temps a l'informe.
**La puntuació d'Apgar és aplicable a nounats nascuts per cesària, part vaginal amb [[anestèsia epidural]] i sense.<ref>J. S. CRAWFORD, P. DAVIES, y J. F. PEARSON, M.B. [http://bja.oxfordjournals.org/cgi/content/abstract/45/2/148 SIGNIFICANCE OF THE INDIVIDUAL COMPONENTS OF THE APGAR SCORE] (en anglès). British Journal of Anaesthesia, 1973, Vol. 45, No. 2 148-158. Últim accés 30 de març, 2008.</ref>
*Valoració de l'[[edat gestacional]]: tracta de comprovar si s'ajusta a la proporcionada per l'[[obstetrícia|obstetra]] basant-se en la [[data de la darrera regla]] i les [[ecografia|ecografies]] gestacionals.<ref name=medlinegestationalage>{{citar web
Línia 33:
==== Història neonatal ====
Una [[Anamnesi (medicina)|anamnesi]] exhaustiva ha de tractar d'aconseguir totes les dades possibles de la salut de la mare, i són d'especial importància aquelles que indiquen algun tipus de risc de [[sèpsia]] o [[asfíxia]] per al nen. Aquests interrogatoris han de començar abans del naixement i l'avaluació del nounat en la mateixa sala de part. Les preguntes s'agrupen de la següent manera:<ref>Vegeu [http://www.who.int/pmnch/media/lives/Lives2span_web.pdf Salud de la Madre, del Recién Nacido y del Niño] (en castellà). [[OMS]] (gener, 2006)</ref>
*''Els antecedents familiars:'' aquelles dades de membres de la família que puguin ser d'interès a l'hora de predir el risc matern. Per exemple, antecedents de [[malaltia hereditària|malalties hereditàries]], [[consanguinitat]], embarassos múltiples, morts fetals, etc. Altres dades d'interès serien l'estat de salut dels germans, o la l'[[ètnia]] i [[Classificació de Graffar|situació social de la família]].<ref>Crespo, Isaac; Valera, José; Gonzales, Gustavo F; Guerra García, Roger. [http://bases.bireme.br/cgi-bin/wxislind.exe/iah/online/?IsisScript=iah/iah.xis&src=google&base=LILACS&lang=p&nextAction=lnk&exprSearch=187072&indexSearch=ID Crecimiento y desarrollo de niños y adolescentes a diversas alturas sobre el nivel del mar] {{es}}. Acta andin;4(1):53-64, 1995</ref>
*''La història materna:'' entre les dades d'interès sobre la mare, s'ha de destacar la seva edat i els seus antecedents personals. Per exemple: si anteriorment hi hanha hagut altres embarassos, [[part]]s, [[avortament|avortaments]], parts preterme, etc. També, s'ha d'especificar quin és el seu [[grup sanguini]] i la història de problemes de sensibilització immunològica; així com altres dades com són les [[malalties de transmissió sexual]], l'les [[afecció|afeccions]] i els problemes socials d'un risc elevat, etc.<ref name=unne />
**Es considera un embaràs a terme si el part ocorre entre 38 i 42 d'edat gestacional. Així doncs, abans de les 38 setmanes es considera un part preterme, i després de les 42 setmanes, es considera que és un part post-terme.
 
Línia 49:
Durant els primers dies de vida és normal que el nounat perdi pes, ja que es va deshidratant en passar d'un medi líquid a un gasós. Aquesta pèrdua de pes és més acusada entre el 2n i 3r dia; però recupera el pes a partir del 10è dia. Normalment, quan els nens fan la seva primera femta ([[meconi]]), així com les primeres orines, també perden pes. Les mares diabètiques tenen un major risc de tenir un nounat amb [[macrosomia]].
 
*''L'embaràs actual:'' sent aquestes dades especialment importants, per la possibilitat de que afectin directament a l'estat de salut del nadó.
** L'[[Edat gestacional]],.<ref name=medlinegestationalage />
** Els primers moviments fetals acostumen a percebre's entre les 16 i 18 setmanes de gestació.
** La [[Serologia]] ''TORCH'': resultat d'anticossos enfront eldel ''[[Toxoplasma]]'', la [[rubèola]], el [[citomegalovirus]], la [[sífilis]] i el l'[[virus de l'herpes simple|herpes]] (encara que s'han afegit recentment altres serologies com a diagnòstic de [[treponema]], [[coxsackie]], [[listeria monocytogenes|listeria]], [[parvovirus]], [[clamídia]], [[hepatitis B]], [[VIH]], [[virus d'Epstein-Barr]] o virus [[varicel·la]]-zóster, entre d'altres).
** El resultat del [[test de tolerància oral a la glucosa]], que es fa per saber si la mare ha patit [[diabetes mellitus gestacional]].
** El resultat de les proves de grup sanguini i el [[test de Coombs]] indirecte. En el cas que s'hagi fet profilaxi anti-D ([[anticossos]] contra el [[Factor Rh]]).
Línia 60:
**Presentació del fetus: cefàlica (de cap), podàlica (pels peus), transversa o de natges.
**Inici i durada del part: si aquest ha estat vaginal, instrumental (amb [[fòrceps]] o ventosa) o per [[cesària]].
**Factors que indiquin risc d'infecció com la [[febre]], o bé, la necessitat d'[[oxigenoteràpia]] maternesmaterna; [[amniorrexi]] o altres problemes amb el [[líquid amniòtic]]. Si s'ha fet antibioteràpia, per evitar el contagi d'estreptococs del grup B durant el part.
**Necessitat de tractament amb [[corticoide]]s.
**Factors que indiquin [[hipòxia]] fetal, com anomalies detectades en la monitorització, alteracions de la [[freqüència cardíaca fetal]] o la disminució del [[pH]] fetal a valors massa àcids (per sota de 7,25).
**Resultats de la valoració feta alen néixer (Apgar, etc.).
**Estat de la [[placenta]] i el [[cordó umbilical]].
 
Línia 69:
{{principal|Antropometria}}
 
Quan el nadó ha acabat de néixer, és moment adequat per pesar-lo i mesurar-lo (incloentinclòs el perímetre cefàlic), i estudiar les dades en percentils i per edat gestacional. La classificació més utilitzada<ref>Una de les dues opcions permeses per la [http://www.salud.gob.mx/unidades/cdi/nom/007ssa23.html Normativa Oficial Mexicana] de 1993</ref> és la internacional adaptada, les anomenades [[corba de Lubchenco|corbes de Lubchenco]] (o corbes de Battaglia i Lubchenco).<ref>Battaglia, FC, Lubchenco LO. (1967). ''[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/sites/entrez?Db=pubmed&Cmd=ShowDetailView&TermToSearch=6029463&ordinalpos=2&itool=EntrezSystem2.PEntrez.Pubmed.Pubmed_ResultsPanel.Pubmed_RVDocSum A practical classification of newborn infants by weight and gestational age.]'' J Pediatr 71(2):159-63. ISSN 1097-6833 {{en}}</ref><ref>[http://drrondonpediatra.com/curva_lubchenco.htm Tabla gráfica de Battaglia y Lubchenco.]</ref>
 
==== Exploració física ====
Línia 92:
 
=== Profilaxis de malalties prevalents ===
*''[[Oftalmia neonatal]]: les [[infecció|infeccions]] [[ull|oculars]] del nounat poden ocórrer a diferents nivells. Les malalties més freqüents són: la [[conjuntivitis]], [[iritis]], [[iridociclitis]], [[uveïtis]], etc. La principal etiologia és el contagi durant el part per gèrmens com ''[[Neisseria gonorrhoeae]]'' o ''[[Chlamydia trachomatis]]'', des de l'[[aparell reproductor]] de la mare. El tractament precoç consisteix ena administrar l'antibioteràpia a partir de la primera hora del postpart, en concret l'[[eritromicina]] al 0,5%. Altres opcions són el [[nitrat de plata]] ala l'1% (més eficaç, però amb major risc de produir [[conjuntivitis química]]), [[tetraciclina]] ala l'1% o [[povidona iodada]] ocular.
*''[[Malaltia hemorràgica del nounat]]:'' pot estar ocasionada per dèficit de [[factor de coagulació|factors de coagulació]] [[vitamina K]] dependents. El tractament consisteix en l'administració de vitamina K [[intramuscular]] (atès que si es fa per via oral no es pot prevenir la malaltia tardana).
*''[[Piodermitis]]:'' la infecció bacteriana generalitzada de la pell es prevé amb [[clorhexidina]] [[tòpic|tòpica]].
*''[[Síndrome de mort sobtada del lactant]]:'' atès que encara no es coneix bé la [[patogènia]] de la malaltia, les mesures per evitar-la s'extrauen dels [[epidemiologia|estudis epidemiològics]] realitzats. El més important és fer que el bebè dorma sempre en [[decúbit supí]] (de cap per amunt). Altres factors són evitar el [[tabaquisme]] matern, els coixins, la roba de llana i el sobreescalfament del bebè.
* ''[[Immunització|Immunitzacions]]'': un 25% de més de 12 milions de morts infantils ocorren en la primera setmana de vida, la majoria de les [[malaltia|malalties]] causants d'eixes morts són prevenibles amb [[vacuna]]s, especialment les suggerides pel ''Programa Ampliat d'Immunitzacions''.<ref>Amando Martín. Comisión de Inmunizaciones de la Sociedad Venezolana de Puericultura y Pediatría. [http://www.dynabizvenezuela.com/images/dynabiz/ID3749/siteinfo/Editorial%20inm.pdf Editorial] {{es}}. ARCHIVOS VENEZOLANOS DE PUERICULTURA Y PEDIATRÍA Vol. 63 Suplemento 3, 2000</ref> La [[BCG]] i la [[vacuna contra l'hepatitis B]] sonsón dues vacunes disponibles mundialment per a bebès en les primeres 24 del naixement.
 
=== Diagnòstic precoç de malalties ===
Línia 103:
* L'[[hipotiroidisme]] (que és detectable a partir de les 48 hores).
* La [[fenilcetonuria]], que es pot detectar entre 3 a 7 dies després de l'inici de l'alimentació.
* La [[fibrosisfibrosi quística]], mitjançant [[tripsina]] immunorreactiva.
* La [[hiperplàsia adrenal congènita]].
 
Línia 121:
* Expulsió del [[meconi]] en les primeres 24 hores.
* Estabilitat hemodinàmica.
* Absència de signes delde la [[síndrome de distrés respiratori]].
* Absència de [[cateter]]s umbilicals.
 
Línia 157:
La forma primordial de comunicació que posseeix un bebè és el plor. Els motius del plor es donen segons el seu grau de freqüència. Així doncs, mitjançant el plor, el bebè expressa el seu desig d'alimentar-se, també indica que no vol estar sol, és també un indici d'una d'incomoditat tèrmica (fred o calor) o bé, d'una incomoditat causada per l'orina o la femta. A més, és probable que el nen tingui malestar ocasionat per alguna malaltia.
 
=== Desenvolupament motriumotor i reflexos ===
Les extremitats d'un nounat estan descoordinades, el seu moviment és maldestre i mou totes les articulacions del cos alhora. Els moviments són toscs, espontanis, reflexos (ex. [[reflex de Moro]], [[Reflex de Babinski|de Babinski]], etc.), el nounat respon a estímuls externs mitjançant tremolors i contraccions musculars a més de moviments involuntaris. Les seves extremitats es troben flexionades cap amunt, els punys estan tancats a l'altura del cap. Normalment, el polze roman doblegat sota els altres dits. Si se li toca un palmell d'una mà, tanca ambdues mans: un reflex bàsic per mesurar el desenvolupament psicomotriu del bebè.
 
També és útil saber que el bebè ha de manifestar els següents reflexos:
Línia 165:
==== Reflexos del nounat ====
 
*'''Reflex perioral o de recerca''': es manifesta quan acostem la mà o un objecte a la galta del bebè. El reflex del bebè consisteix ena cercar amb la mirada els costats de l'element en qüestió.
 
*'''Reflex de moro o de sobresalt''': s'activa amb un so fort. Quan el bebè l'escolta, obre els braços, estira les mans i tiba el cos. Després, s'encongeix de nou.
Línia 171:
*'''Reflex de succió''': si es col·loca un dit a la boca del nen, el reflex immediat és succionar-lo com si fos un mugró.
 
*'''Reflex de pressió o d'agafament''': quan li toquem un dit amb el palmell de la mà, el bebè l'agafa tanttan fort que la força que hi exerceix podria equivaler al seu propi pes.
 
*'''Reflex de la marxa''': si sostenim els peus del bebè sobre una superfície plana, el nounat els mou i intenta donarfer passos cap endavant, de manera que fa la sensació que està caminant.
 
*'''Reflectisc plantar o de Babinski''': quan li toquem la vora externa de la planta del peu, el bebè no encongeix els dits, sinó que els estira en forma de ventall.
Línia 192:
*'''Cutis marmorata''': color marbre rosa. Sense importància.
 
*'''[[Acrocianosis]]''': tampoc és un trastorn, és una causa fisiològica. Es dóna en la part distal dels dits i les ungles, perquè el nounat ha deixat d'estar en una temperatura mitjana de 37 º°C i ara ha d'adaptar-se.
 
*'''[[Taca mongòlica]]''': els nens de races asiàtiques o brunes sovint tenen una taca de color blau pissarra a les natges i a l'esquena que no fa relleu. Aquesta taca desapareix en el curs dels mesos.
Línia 202:
*'''Antull''' o '''taca maduixa''': és un [[hemangioma]] capil·lar. El nounat no naix amb ell, sinó que apareix en la 1a setmana de vida i va desapareixent amb el temps. Aquesta taca és un poc elevada ([[pàpula]]).
 
*'''Descamació fisiològica''': la pell es va assecant en elels dies següents del naixement per la femta i l'orina (malgrat l'untountament).
 
*'''Millium''' o '''milícia''': són grans menuts formats per les glàndules sebàcics. Aquestes glàndules sudorípares estan poc desenvolupades (sua poc).
Línia 214:
 
=== Ulls ===
*Tenen un edema fisiològic en les parpelles alen nàixer.
*Els nounats veuen (fins als 20-25&nbsp;cm de distància), però no poden fixar la mirada fins al 1r mes.
*El globus ocular és més curt: són hipermètrops fins als 8 anys.
 
Línia 229:
*La seua respiració és d'una major freqüència (40 inspiracions per minut. La inspiració i expiració tenen igual durada). El primer plor després de nàixer permet desenganxar una gran quantitat d'[[alvèols]] que romanen junts els uns als altres i estan revestits per un [[surfactant]] que permet que es desenganxen.
*Els nounats tenen una [[ginecomàstia]] fisiològica perquè han passat hormones ([[estrògens]] i [[prolactina]]) de la mare per la placenta.
*Les xiquetes poden tenir una menuda [[menstruació]] alen nàixer perquè es produeix una caiguda de l'[[endometri]] en haver-hi una privació de d'estrògens.
*Després de néixer, la circulació del nadó va canviant, ja que la sang ha deixat d'arribar per la placenta.
 
=== Abdomen ===
*Les hernieshèrnies umbilicals són freqüents en els nounats.
*El nounat dins de l'úter no fa deposicions, i si les fa, es produeix a causa d'un sofriment fetal, ja que engoleix un [[líquid amniòtic]].
 
Línia 240:
**A terme: els llavis majors cobreixen els menors i el [[clítoris]] és de grandària normal.
**Preterme: els llavis majors no cobreixen els menors. El clítoris és més gran.
*'''Barons''': generalment tenen una fimosisfimosi fisiològica, que se soluciona durant els primers anys.
== Referències==
{{referències|2}}