Diferència entre revisions de la pàgina «Joan Escot Eriúgena»

m
Corregit: fenomens > fenòmens
m (Corregit: traduit -> traduït i)
m (Corregit: fenomens > fenòmens)
 
Escot Eriúgena defineix explícitament què significa '''no-ésser'''. D'aquesta manera, imposa criteris per parlar amb propietat de les formulacions teològiques negatives, sense caure en la indefinició del ''no-res'' de [[Parmènides]]. Els cinc àmbits de no-ésser són:
* La realitat divina ([[Déu]]), ja que trascendeix totes les criatures i les essències, i només es pot conèixer a partir dels seus accidents i fenomensfenòmens; es tracta d'una realitat a què l'home no hi té accés. Déu no pot ser en la mateixa manera en què l'home és, ja que resultaria una ofensa.
* El que s'afirma de l'ordre inferior i es nega del superior, i viceversa. Representa l'essència de cada ésser, i està vinculada a les característiques pròpies de l'ésser mitjançant una jerarquia. Per exemple: un tinent no és capità, una aranya no és un mamífer.
* Les coses que s'escapen als nostres sentits perquè resten ocultes en la naturalesa; allò que encara no és però serà, és una possibilitat, una potència vital. Aquest àmbit està basat en la teoria de les ''rationes seminales'' d'[[Agustí d'Hipona]].
1.123.225

modificacions