Pobres Eremites de Sant Jeroni: diferència entre les revisions

Cap al 1434, un eremita [[Nicola da Forca Palena]] s'havia establert al mont Gianicolo de Roma, llavors aïllat i de difícil accés, a l'església de Sant'Onofrio, on traslladà una comunitat similar a la de Pere Gambacorta que havia format uns anys abans a Roma. Llavors, pensant a unir esforços i crèixercréixer, va proposar als eremites de la congregació de Pere de Pisa de San Sebastiano de Venècia que s'unissin a la seva fundació del Gianicolo. Mentrestant, [[Eugeni IV]] aprovà la fundació de Niccolò el 4 d'octubre de 1437. La congregació pisana acceptà i finalment, a partir dels dos eremitoris les congregacions de Pisa i Roma formaren un únic orde que seria reconegut amb nous privilegis pel papa [[Eugeni IV]] en [[1446]]. Malgrat l'origen doble, el nou orde fou conegut com a '''Congregació dels Eremites de Sant Jeroni del Beat Pere de Pisa'''.