Editorial Barcino: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
m Corregit: pretexte > pretext |
||
Línia 10:
Durant la [[guerra civil espanyola]] Casacuberta no fou molestat, però l'activitat es va reduir a l'edició de 12 exemplars. Va refusar exiliar-se i les noves autoritats franquistes van prohibir la majoria dels llibres publicats fins aleshores. El 1946 va reprendre l'edició d<nowiki>'</nowiki>''Els Nostres Clàssics'', el 1949 l'''Enciclopèdia Catalunya'' i el 1951 la ''Col·lecció Popular Barcino''.
A la segona època foren iniciades la ''Biblioteca Folklòrica Barcino'' (1951-1958, 17 exemplars), la ''Biblioteca Verdagueriana'' (epistolari i obres inèdites de [[Jacint Verdaguer]], 1953), la ''Biblioteca Renaixença'' (1959-1964, tres títols), la ''Biblioteca Geogràfica Barcino'' (1962) i la ''Biblioteca Filològica Barcino'' (1965). El 1950, per indicació de [[Josep Maria López-Picó]] i [[Octavi Saltor i Soler]], es va fer càrrec de ''Publicacions de La Revista''. El 1957 inicià la ''col·lecció Tramuntana'', dedicada a les comarques del [[Pirineu]] català, i que serví com a
El 1956 començà l'edició dels ''Manuals Lingüístics Barcino'', que a partir del 1981 s'anomenaren ''Manuals Lingüístics i Literaris Barcino'', destinats a facilitar l'aprenentatge del català per a castellans, francesos, italians i alemanys; i el 1971 començà la ''Biblioteca Algueresa'', amb autors i temes de [[l'Alguer]]. I al marge d'aquestes col·leccions podem destacar els llibres ''Natura, ús o abús? Llibre Blanc de la Gestió de la Natura als Països Catalans'', i ''Flora dels Països Catalans''.
| |||