Revisió del 11:26, 17 març 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: "constituiren" ← Edició anterior		Revisió del 12:07, 19 març 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: portantveus oficial -> portaveus oficials ([[Jacques Edició següent →
Línia 60: Durant aquest període, el general De Gaulle fou prohibit a les emisions de ràdio mentre que els diaris nacionals li eren aclaparadorament hostils. S'hagué de moure a través de França per donar a conèixer el seu programa, però podia comptar amb una nova premsa afiliada al partit com « L'étincelle », « Le Rassemblement » (1948-1954), « Liberté de l'Esprit » (1949-1954) i algunes publicacions locals com « Démocrate des Charentes », « La Voie libre ». Però tota aquesta premsa gaullista tindrà una difusió feble. Foren els desplaçaments del general de Gaulle o dels seus ~~portantveus~~portaveus ~~oficial~~oficials ([[Jacques Debû-Bridel]], [[Jean Fribourg]], [[André Malraux]], [[Gaston Palewski]], [[Geneviève de Gaulle]], el [[coronel Rémy]], [[Jean Nocher]], [[Robert Boulin]]) qui popularitzaren el seu discurs. Però a vegades les reunions del RPF foren rebudes per grups de militants comunistes amb crits de « feixistes! » i sovint es produïren enfrontaments entre gaullistes i comunistes (A Grenoble, el servei d'ordre del RPF fou qüestionat a causa de les ferides per arma de foc i de la mort d'un militant comunista, Lucien Voitrin, el 18 de setembre de 1948).<ref name=Kauffer/> El [[1949]] les [[eleccions cantonals franceses de 1949\|eleccions cantonals]] foren un èxit per al RPF (encara que el seu resultat va baixar respecte a les eleccions municipals de 1947). Les seves fortaleses es trobaven al nord de França (més enllà d'una línia de [[Bordeus]] - [[Ginebra]]): [[Alsàcia]], [[Lorena]], [[Nord (departament)\|Nord]], [[París]], Sena, l'oest de la costa atlàntica fins al País Basc.

Reagrupament del Poble Francès: diferència entre les revisions