Front Popular de Letònia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-la [[RSS +l'[[RSS, -la RSS +l'RSS) |
m Corregit: portantveus -> portaveus Dainis |
||
Línia 7:
El [[2 de juny]] del [[1988]] un plenari d'artistes es constituí en ''Latvijas Tautas fronte'' (Front Popular Letó), amb 207.000 socis; entre d'altres hi havia l'advocat Ilmars Bisher (1930), els lectors de la [[universitat de Riga]] [[Ivars Godmanis]] (1951) i [[Dainis Ivans]] (1955), el militar i filòleg [[Janis Jurkans]] (1948), Andrejs Pantalejus (1961), l'escriptor [[Janis Peters]] (1939), el metge Romualds Ražuks (1955), el jutge Andris Teikmanis (1959) i els advocats [[jueu]]s Mavreks Vulfsons (1918), Ruta Mariash i Abram Kletskin, i el periodista jueu Igor Movel. Al poc temps el seu nombre d'inscrits arribaria als 250.000 individus.
Sorgeix per donar suport a les reformes de [[Mikhaïl Gorbatxov]] i oposat als nacionalistes radicals. Entre els membres hi ha un terç de comunistes nacionals, però també ecologistes, vells dissidents, intel·lectuals independents i membres de grups religiosos. Foren nomenats
El [[5 de maig]] del [[1989]] el letó fou declarat ''llengua d'estat'', cosa que provocà les protestes d'un sector de russos. El 8 d'agost del 1989 es van modificar els articles de la constitució letona que feien referència als dret de vot a les eleccions locals, de manera que es limità el dret de vot als russos, ja que s'imposava l'obligació de dos anys de residència per poder votar i cinc per a ser escollit. I el [[23 d'agost]] es va formar una [[Via Bàltica|cadena humana entre els tres estats bàltics]] [[Riga]]-[[Tallinn]]-[[Vílnius]] de 560 kilòmetres, patrocinada pel LTF, el [[Front Popular d'Estònia|Rahvarinne]] i el [[Sąjūdis]] contra el [[Pacte Ribbentrop-Molotov]] i a favor de la independència.
| |||