Jansenisme: diferència entre les revisions

Aquestes ja eren clares senyals de decadència de la secta, encara que, la seva influència continuà fins a la segona meitat del segle XVIII, prenent diverses formes i ramificacions, i estenent-se a altres regions distintes de les que fins llavors havia envaït. En ella fou prenent cos l'odi contra la [[Companyia de Jesús]], de la qual en juraren la seva destrucció, interposant-se sempre en el seu camí per fer fracassar les empreses de la seva labor apostòlica i induint als sobirans catòlics i als ministres del [[Regne de Portugal]], [[Regne de França]], [[Espanya]], [[Regne de Nàpols]], [[Regne de les Dues Sicílies]] i [[Ducat de Parma]] a aliar-se amb els portantveusportaveus de la impietat i el filosofisme. A França particularment, el jansenisme (que rebé un fort cop amb la butlla condemnatòria ''Auvtorem fidei'', promulgada pel Papa [[Pius VI]] el [[1794]] no restà totalment extingit amb l'obra de la [[Revolució]], sinó que va sobreviure per l'acció de personalitats notables, com el bisbe constitucional Grégoire i en algunes congregacions religioses, com les [[Germanes de Santa Marta]], que no abjuraren l'heretgia fins al [[1847]]. Però l'esperit jansenista perdurà especialment en el rigorisme, que dominà molt de temps en l'administració dels [[Sagraments]] i en l'ensenyança de la teologia moral.