Pintura gòtica: diferència entre les revisions

El desenvolupament de l'[[arquitectura gòtica]] amb la progresiva substitució del mur per grans [[finestral|finestrals]] amb [[vitrall|vitralls]] de [[color|colors]] que permeten el pas vers l'[[espai interior]] d'una [[llum]] [[polícrom|policroma]] i [[matissat|matissada]], va portar, en les grans [[Catedral|catedrals]] [[arquitectura gòtica|gòtiques]] de [[França]], a la pràctica desaparició de la [[pintura mural]] que s'havia desenvolupat àmpliament en els murs de les [[església (arquitectura)|esglésies]] [[romànic|romàniques]].

 

 

Els [[pintor]]s de la [[Toscana]] van continuar la tradició de la gran [[pintura mural]] i del [[mosaic]], ja que l'[[arquitectura gòtica]] no va arrelar mai a [[Itàlia]] com a França. La ''"[[maniera greca]]"'' dels mosaics i [[fresc|frescos]] evolucionà durant el [[Duecento]], i a les [[Basíliques d'Asís|Esglésies Superior i Inferior]] d'[[Asís]], on van coincidir les escoles [[Escola senesa|senesa]] i [[Escola florentina|florentina]] tingueren lloc una sèrie d'innovacions que van canviar per sempre la Història de la Pintura. [[Giotto di Bondone|Giotto]] el més gran pintor del [[Trecento]] realitzà l'interior de la [[capella dels Scrovegni]] de [[Padua]], una obra clau que com Giotto era plenament gòtica però anticipa ja el [[Renaixement]].