Alfred Einhorn: diferència entre les revisions

El 1905 sintetitzà la procaïna que fou el primer [[anestèsic]] local emprat en usos clínics. Fins a questa data el principal anestèsic era la [[cocaïna]], però tenia elevats efectes secundaris no desitjats (inclosos els de la toxicitat i la l'addicció), per la qual cosa els científics intentaven descobrir nous fàrmacs anestèsics. Einhorn la patentà amb el nom de Novocaïna a partir del prefix ''novo-'', que en llatí significa "nou" i de la terminació ''-caïna'', característica dels [[alcaloide]]s emprats com anestèsics. La Novocaïna resultà ser relativament segura i eficaç, encara que els seus efectes anestèsics són més dèbils que la cocaïna i alguns pacients mostraren reaccions alèrgiquesal·lèrgiques. No obstant això ràpidament es convertí en l’anestèsia local estàndard. Actualment ha estat remplaçada per altres anestèsics però encara s’empra amb freqüència en odontologia.