Dècades d'escàs manteniment i la construcció d'un quart pis durant l'administració del resident Calvin Coolidge va afectar a l'estructura de maó i pedra sorrenca construïda sobre marcs de fusta. El 1948, la casa va arribar a ser tan inestable, que el president Harry Truman la va abandonar, traslladant-se a la Casa Blair, entre 1949 i 1951.
La reconstrucció, duta a terme per l'empresa contractista John McShain de Filadèlfia, va requerir desmuntar per complet els espais interiors, la construcció d'un nou bastidor intern d'acer i la reconstrucció delsdel quartsles cambres originals dins de la nova estructura. Es van fer algunes modificacions al disseny del pis, fer més gran i posar de nou l'escala central per obrir-se al Vestíbul d'entrada, en lloc del Vestíbul Central. Es va afegir aire condicionat central, i dos soterranis secundaris addicionals que proporcionaven espai per a sales de treball, magatzems i un refugi contra bombes. La família Truman es va traslladar novament a la Casa Blanca el 27 de març de 1952. Tot i que la casa es va salvar gràcies a la reconstrucció de Truman, gran part del mobiliari interior era de sèrie, i de poc valor històric. La major part de l'arrebossat original, algun corresponent a la reconstrucció de 1814-1816 estava massa malmès per instal·lar-se de nou, com el robust revestiment de fusta Beaux Arts de la Sala Est. El president Truman tenia les bigues originals de fusta. Les parets de la Sala Vermeil, la Biblioteca, la Sala de la Xina i la Sala de Mapes al pis de la residència principal van ser enteixinades amb fusta de les bigues.
