Múscul genioglòs: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
Cap resum de modificació |
||
Línia 16:
| DorlandsSuf = 12550929
}}
El '''múscul genioglòs''' (''musculus genioglossus'') és un [[múscul]] que s'estén des de la [[mentó|barbeta]] fins a la [[llengua]]. El genioglòs és el principal múscul responsable de l'acció de treure la llengua o que sobresurti de la boca. És un múscul extrínsic que té forma de ventall i que forma la major part del què és la llengua. Té l'origen en l'apòfisi geniana superior de la mandíbula;<ref name="D.E. Medicina">{{ref-web |url=http://www.grec.cat/cgibin/medicx.pgm|títol=múscul |consulta= 26 de gener de 2014 |autor= |data= |obra= Diccionari enciclopèdic de medicina|editor= Enciclopèdia Catalana, S.A. 1997-2010|arxiuurl= |arxiudata= |llengua=català }}</ref> i les seves insercions són l'os hioide i la part inferior de la llengua.<ref>{{ref-llibre|cognom=Singh|nom=Inderbir|títol=Essentials of anatomy|any=2009|editorial=Jaypee Bros.|lloc=New Delhi|isbn=978-81-8448-461-8|edició=2nd ed.|url=http://books.google.com.au/books?id=gCHswHawZdcC&lpg=PA346&dq=geniohyoid%20muscle%20anatomy&pg=PA348#v=onepage&q=geniohyoid%20muscle%20anatomy&f=false}}</ref> El nom deriva de les arrels gregues: ''geneion'' (barbeta), i ''glossa'' (llengua).
El genioglòs deprimeix i fa que sobresurti la llengua.<ref name= GRAYS2005>{{ref-llibre|cognom=Drake|nom=Richard L.|títol=Gray's anatomy for students|any=2005|editorial=Elsevier/Churchill Livingstone|lloc=Philadelphia|isbn=978-0-443-06612-2|edició=Pbk.|coautors=Vogl, Wayne; Tibbitts, Adam W.M. Mitchell ; illustrations by Richard; Richardson, Paul}}</ref>{{rp|991}} Està innervat pel nervi hipoglòs. Una relaxació dels músculs genioglòs i el geniohioïdal, especialment durant el son REM, està implicada en l'apnea obstructiva del son.<ref name="BMJ">Herder et al. (2004) "Risks of general anaesthesia in people with obstructive sleep apnoea" ''British Medical Journal'' 329 (7472):955-959</ref> D'altra banda, els danys perifèrics del nervi hipoglòs pot provocar la desviació de la llengua en la part danyada. L'observació del comportament del múscul genioglòs –es pregunta al pacient que tregui la llengua–, sovint s'utilitza com un indicador per avaluar la funció del nervi hipoglòs.<ref name=GRAYS2005 />{{rp|992}}
| |||