Partit Nacionalista Català: diferència entre les revisions

Malgrat l'obtenció de més de 6.000 vots, la no entrada al parlament condicionà el seu desenvolupament polític posterior. Després d’un procés de fortes discussions internes que portaran a l’abandó de la formació d’alguns dels seus iniciadors, com el conegut sastre [[Josep Casals i Freixes]], i a la congelació dels seus estatuts interns durant un any, sota la direcció de Joan B. Muntada i Macau i d’[[Antoni Mur i Ubiergo]], a partir de 1934 participà amb altres formacions separatistes en la preparació dels [[fets del 6 d'octubre]] de [[1934]], arran de la qual serien clausurats el seus estatges. A les eleccions municipals de gener [[1934]] presentà novament candidatura per Barcelona, i, de manera novedosainnovadora en la història de l'[[independentisme català]], també per la ciutat de Tarragona, amb uns resultats prou minsos. Finalment, el juny de 1936, junt a [[Nosaltres Sols!]], decidí dissoldre's per entrar a formar part de les històriques sigles separatistes d'[[Estat Català]], el qual acabava de trencar amb [[ERC]] poques setmanes abans, si bé alguns dirigents maldaran encara per mantenir les sigles de la formació sense reeixir.