Partit Nacionalista Català: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: d’altres -> altres formacions
m Corregit: novedosa > innovadora
Línia 44:
Participà de les primeres [[eleccions al Parlament de Catalunya de 1932|eleccions al Parlament de Catalunya]] el [[20 de novembre]] de [[1932]], amb una candidatura per minories per Barcelona, encapçalada pel jurista [[Francesc de Paula Maspons i Anglasell]], qui, tot i defensar posicions no separatistes, havia mantingut una posició especialment crítica amb la discussió i retall de l'[[Estatut de Núria|Estatut]] aprovat en referèndum pel poble català el 2 d'agost de 1931, a través de les pàgines d’una publicació periòdica per ell dirigida amb el nom de ''Claris''.
Malgrat l'obtenció de més de 6.000 vots, la no entrada al parlament condicionà el seu desenvolupament polític posterior. Després d’un procés de fortes discussions internes que portaran a l’abandó de la formació d’alguns dels seus iniciadors, com el conegut sastre [[Josep Casals i Freixes]], i a la congelació dels seus estatuts interns durant un any, sota la direcció de Joan B. Muntada i Macau i d’[[Antoni Mur i Ubiergo]], a partir de 1934 participà amb altres formacions separatistes en la preparació dels [[fets del 6 d'octubre]] de [[1934]], arran de la qual serien clausurats el seus estatges. A les eleccions municipals de gener [[1934]] presentà novament candidatura per Barcelona, i, de manera novedosainnovadora en la història de l'[[independentisme català]], també per la ciutat de Tarragona, amb uns resultats prou minsos. Finalment, el juny de 1936, junt a [[Nosaltres Sols!]], decidí dissoldre's per entrar a formar part de les històriques sigles separatistes d'[[Estat Català]], el qual acabava de trencar amb [[ERC]] poques setmanes abans, si bé alguns dirigents maldaran encara per mantenir les sigles de la formació sense reeixir.
El PNC, que reivindicava en els seus escrits ''el dret de Catalunya a figurar per si mateixa al costat d’altres pobles lliures dins el marc del convivència internacional de les democràcies occidentals'', tingué com a portaveu imprès La Nació Catalana i els seus principals dirigents foren, entre d’altres, [[Ramon Arrufat i Arrufat]], [[Josep Maria Xammar i Sala]], [[Josep de Calassanç Serra i Ràfols]], [[Francesc Maria Masferrer i Vernis]] i i els ja esmentats Josep Casals i Freixes, Joan B. Muntada i Macau i Antoni Mur i Ubiergo.