Antoni Gimbernat i Arbós: diferència entre les revisions

El [[1774]] Gimbernat gaudia d'una acreditada reputació com a cirurgià i aconseguí que el rei [[Carles III d'Espanya|Carles III]] subvencionés la seva estada a l'estranger, per poder aportar a Espanya els avenços més recents en el camp de l'anatomia i de la cirurgia. Inicià el seu llarg periple per Europa a París, ala l'''Hôpital de la Charité'' i a l'''Hôtel Dieu'', el més antic i insalubre hospital de França, que a més havia sofert un gran incendi el 1772. Posteriorment va viatjar a [[Londres]] on assisteix a les classes de l'anomenat anatomista i cirurgià [[John Hunter]]. El [[25 d'abril]] de [[1777]] es va concretar la difusió de la seva contribució a la cirurgia de l'hèrnia crural, quan en una de les classes de Hunter sobre les tècniques de reparació d'hèrnies, sol·licita i obté el permís per explicar la seva innovació tècnica en aquesta cirurgia, consistent en la secció del lligament lacunar per aconseguir la reducció de l'hèrnia crural estrangulada. Des de llavors, aquest lligament, que correspon a un engruiximent triangular del lligament inguinal en la seva inserció en el tubercle del pubis, és universalment conegut com a [[lligament de Gimbernat]]. Va continuar els seus estudis a [[Edimburg]] i a la ciutat holandesa de [[Leiden]]. Torna a Espanya el [[1778]].

A la seva tornada a Espanya, se li va encarregar la creació del Reial Col·legi de Cirurgia de Madrid, [[Col·legi de Cirurgia de Sant Carles]], del qual va ser director, al costat de [[Mariano Ribas]], i catedràtic d'operacions i àlgebra [[traumatologia|(traumatologia)]]. És nomenat director el [[27 de gener]] de [[1787]] i el Col·legi és oficialment inaugurat l'[[1 d'octubre]] de [[1787]]. El [[1789]] és nomenat cirurgià de Cambra dedel Rei i se li concedeix títol nobiliarionobiliari. El [[1801]] és nomenat Primer Cirurgià Reial i com a conseqüència, president de tots els col·legis de cirurgia d'Espanya.

El 1793, Gimbernat va publicar el "Nou Mètode d'operar l'Hèrnia Crural", dedicat al rei [[Carles IV de Castella|Carles IV]]. Al llibre detalla la descripció anatòmica del canal femoral i del lligament lacunar. També descriu la tècnica del tractament quirúrgic de l'hèrnia crural estrangulada, mitjançant la secció del lligament per facilitar la reducció del contingut herniario. Al mateix llibre descriu la troballa freqüent d'un gangli en la proximitat immediata del canal femoral, que posteriorment ha estat conegut com a [[gangli de Cloquet]] o de Rosenmüller, ja que va ser descrit per aquests autors ([[Jules Germain Cloquet]], 1790-1883, i [[Johann Christian Rosenmueller]], 1771-1820, professors d'anatomia i cirurgia de [[París]] i [[Leipzig]], respectivament) com una lesió que podia confondre's amb una hèrnia crural incarcerada. Aquest llibre va tenir gran repercussió en la seva època i va ser traduït a l'anglès, alemany i francès. La versió anglesa, datada en aal 1795, es deu a Thomas Beddoes. La seva contribució també es va concretar en una publicació el [[1801]] sobre l'ús i abús de les lligadures i una altra sobre la cirurgia corneal, "Dissertació de les úlceres dels ulls que interessen la còrnia transparent" el 1802.