Jacques Lacan: diferència entre les revisions

Serà cap a la fi dels anys 1940 i principis dels anys 1950, que la qüestió de les « sessions curtes » comença a ser tractada per Lacan. Fins al moment, les sessions psicoanalítiques tenien una llargada variable - Lacan introdueix sessions més curtes i de la mateixa durada. Aquesta temàtica esdevé la base dels 'Vespres de la psicoanàlisi francesa' (Soissons de la psychanalyse française). Lacan rebé, llavors, un primer avís sobre la temàtica dels seus seminaris l'any 1951. L'any 1953 es viurà una rebeliórebel·lió dels alumnes de psicoanàlisi, degut a l'obscuritat del funcionament de l'institut encarregat de l'ensenyament psicoanalític - una crisi institucional colpeja la Societat psicoanalítica de París. Aquesta crisi es confon amb els problemes de repartició de poders entre la societat de psicoanàlisi i l'institut, els diversos corrents i escoles i les pràctiques, desautoritzades, de Lacan. Lacan, doncs, serà expulsat de la presidència de la Societat psicoanalítica de París. Daniel Lagache abandona la Societat i decideix fundar un institut d'inspiració universitària, la Societat francesa de psicoanàlisi (Société française de psychanalyse), seguit per [[Françoise Dolto]] i [[Juliette Favez-Boutonnier]]. Lacan els seguirà, almenys, durant un temps. Ell és una de les causes, però no el fonamental ni l'instigador, de l'escissió. L'international Psychoanalytical Association decidí, llavors, que la nova societat no podia afiliar-se a l'associació internacional de psicoanàlisi fins a corroborar els seus mètodes d'ensenyament i anàlisi.