Paneslavisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: es -> és coetani
m Corregit: tornar al status quo] prenapoleònic > tornar a l{{'}}''statu quo'' prenapoleònic
Línia 17:
El paneslavisme es va estendre a partir d'origens semblants als del [[pangermanisme]]: tots dos nasqueren del sentiment d'identitat i voluntat d'unió de grups ètnics en un moment en el qual [[França]] es trobava en el seu auge i dominava [[Europa]] en les [[Guerres Napoleòniques]]. Com d'altres moviments de regeneració cultural i nacionalista del [[Romanticisme]], va rebre molta empenta d'intel·lectuals i acadèmics en els camps de la [[història]], la [[filologia]] i els estudiosos del [[folklore]], units pel seu interès en el seu passat i els seus avantpassats. El paneslavisme és coetani de la independència dels eslaus meridionals.
 
El primer paneslavista va ser el missioner catòlic [[Juraj Križanić]], un croata del segle XVII. Algunes de les primeres manifestacions de sentiment patriòtic envers els pobles eslaus en el context de la [[monarquia dels Habsburg]] s'atribueixen a [[Adam Franz Kollár]] i a [[Pavel Jozef Šafárik]]. Un moviment consistent no es va arribar a formar fins a les acaballes de les Guerres Napoleòniques el 1815. Al final del conflicte, els líders europeus intentaren una reforma per tornar ala [[statusl{{'}}''statu quo]]]'' prenapoleònic. Durant el [[Congrés de Viena]], [[Metternich]], representant de Viena, es va oposar ideològicament i per via legal als diversos nacionalismes interns del seu imperi que veia com una amenaça a la pervivència del seu Estat. Tot i que hi havia d'altres nacionalitats ([[italians]], [[romanesos]], [[hongaresos]], entre altres), la major part dels seus súbdits eren eslaus.
[[Categoria:Nacionalismes|Paneslavisme]]