Gran rei d'Irlanda: diferència entre les revisions

Els primers ''Grans reis irlandesos'' eren sagrats en caràcter. A la literatura narrativa primerenca un rei és un rei perquè es casa amb la [[deessa]] de la sobirania, està lliure de defectes, compleix la prerrogativa i evita els [[tabú]]s simbòlics. D'acord amb els segles VII i VIII, la llei emmarca una jerarquia de regnat i relacions de [[vassall]] en progrèsprogrés des del ''Rí'' (rei d'un petit i únic regne) a través del ''Ruiri'' (Un rí que era el rei de diversos regnes petits) fins a un ''Rí ruirech'' (Un rí que era rei d'una província). Cada rei governava directament sol els dominis del seu propi i petit regne i era responsable d'assegurar un bon govern exercitant regles de fe, convocant la seva pròpia assemblea popular, augmentant impostos, treballs públics, relacions externes, defensa, legislació d'emergència, compliment de la llei i promulgar enjudiciament legal.