Primera Guerra Judeo-romana: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: en el any [[41 > en l'any [[41 |
m Corregit: En el any [[69 > En l'any [[69 |
||
Línia 34:
{{Principal|Setge de Jerusalem (70)}}
[[Fitxer:Fra-titusbuen.jpg|300px|thumb|esquerra|Detall de l'Arc de Tit que mostra els tresors robats del [[Temple de Jerusalem]] (el Canelobre de Set Braços, la Ma dels Pans de Proposició, els rotlles de la llei i el vel del ''[[Sancta Sanctorum]]''). ]]
Els jueus rebutjaren les forces de [[Cesti Gal]] a la [[Batalla de Beth-Horon (66)|batalla de Beth-Horon]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Josep |nom=Flavi |enllaçautor=Flavi Josep |cognom2=Whiston (trad.) |nom2=William |títol=The Wars of the Jews; or the history of the destruction of Jerusalem |url=http://www.gutenberg.org/files/2850/2850-h/2850-h.htm#22HCH0019 |llengua=anglès |editorial=Project Gutenberg EBook |data= |pàgines=2.19.9 |isbn=}}</ref> i l'obligaren retirar-se. Seguidament, l'emperador Neró encarregà la campanya al general [[Vespasià]], un dels més experimentats de Roma, que concentrà quatre legions (la [[Legió V Macedònica]], la [[Legió X Fretensis]], la [[Legió XII Fulminata]] i la [[Legió XV Apollinaris]]),<ref>{{ref-llibre |cognom=Levick |nom=Barbara |títol=Vespasian |llengua=anglès |editorial=Routledge |data=1999 |pàgines=p. 116–119 |isbn=0-415-16618-7}}</ref> seixanta mil homes, aproximadament<ref>Paul Johnson, ''op.cit''. p. 205.</ref>) a Judea i en el [[68]] va esclafar la resistència jueva al nord. El líder [[zelota]] del nord, [[Joan de Giscala]], i el [[sicari]] [[Simó ben Giora]], pogueren escapar a Jerusalem. En
El [[Setge de Jerusalem (70)|setge de Jerusalem]] va ser més dur del que Titus esperava. Al no poder trencar les defenses de la ciutat, l'exèrcit romà es va veure obligat a assetjar-la, establint un campament a las afores. La setiada Jerusalem era un infern i la gent moria per milers, de malalties i fam. Però els revolucionaris jueus no estaven disposats a rendir-se i llançaven per damunt de les muralles a aquells pacifistes que els semblaven sospitosos.<ref>Max I. Dimont: ''Els jueus, Déu i la historia'', Menorah, p. 121.</ref> Els defensors de la ciutat disposaran de vint-i-cinc mil combatents dividits en zelotes, amb el seu cap [[Eleazar ben Simó]] (ocuparen la [[fortalesa Antonia]] i el Temple), sicaris, amb el seu cap Simó ben Giora (dominant la ciutat alta), [[idumeus]] i altres, a les ordres de Joan de Giscala.<ref>Paul Johnson, ''op.cit''. p. 202.</ref>
| |||