Primera Guerra Judeo-romana: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: En el any [[69 > En l'any [[69
m Corregit: en el any [[66 > en l'any [[66
Línia 24:
A l'any [[6]] dC., Judea, que fins llavors era un estat client de [[Roma]], amb el seus propis governants, fou incorporada com una província de l'[[Imperi Romà]]. Passà a ser regida per un [[Procurator|procurador]], responsable del manteniment de la pau i de la recaptació dels impostos. La població jueva, havia de suportar una doble carga impositiva, pagava a Roma i també era obligatori oferir el tribut al [[Temple de Jerusalem]]. Per altra banda, la presència de l'autoritat romana fou també font de tensions religioses: des del inici de l'administració, els romans s'apropiaren del dret a nombrar al [[Summe Sacerdot]]. Un altre conflicte de tipus religiós, que va estar a punt de acabar en una revolta, es produir quant l'emperador [[Calígula]] decidí ubicar una estàtua seva en l'interior del Temple. La mort de [[Calígula]], assassinat en l'any [[41]], va impedir que es portés a terme.
 
Des de la mort del rei [[Herodes el Gran]], havia sorgit entre els jueus un moviment revolucionari de orientació teocràtica, la seva finalitat era l'expulsió de la presència romana a [[Judea]]: els [[zelotes]]. Generalment es considera com iniciador de aquest moviment a [[Judes el Galileu]]. Aquest grup estaria actiu durant sis decennis, i seria un dels principals motors de la revolta en el l'any [[66]].
 
La brutalitat dels fiscals, l'intent de Calígula, la corrupció de l'aristocràcia va augmentar la certesa d'estar en el període messiànic de la tribulació segons el [[Llibre de Daniel]], amb l'aparició de molts profetes i [[messies]]. Hi va haver alguns que es van aixecar en armes i grups armats organitzats, dedicant-se a la guerra de guerrilles. El moviment va anar radicalitzant a mesure que els successius incidents anaven accentuant el antagonisme entre jueus i romans.