Primera Guerra Judeo-romana: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: En el any [[69 > En l'any [[69 |
m Corregit: en el any [[66 > en l'any [[66 |
||
Línia 24:
A l'any [[6]] dC., Judea, que fins llavors era un estat client de [[Roma]], amb el seus propis governants, fou incorporada com una província de l'[[Imperi Romà]]. Passà a ser regida per un [[Procurator|procurador]], responsable del manteniment de la pau i de la recaptació dels impostos. La població jueva, havia de suportar una doble carga impositiva, pagava a Roma i també era obligatori oferir el tribut al [[Temple de Jerusalem]]. Per altra banda, la presència de l'autoritat romana fou també font de tensions religioses: des del inici de l'administració, els romans s'apropiaren del dret a nombrar al [[Summe Sacerdot]]. Un altre conflicte de tipus religiós, que va estar a punt de acabar en una revolta, es produir quant l'emperador [[Calígula]] decidí ubicar una estàtua seva en l'interior del Temple. La mort de [[Calígula]], assassinat en l'any [[41]], va impedir que es portés a terme.
Des de la mort del rei [[Herodes el Gran]], havia sorgit entre els jueus un moviment revolucionari de orientació teocràtica, la seva finalitat era l'expulsió de la presència romana a [[Judea]]: els [[zelotes]]. Generalment es considera com iniciador de aquest moviment a [[Judes el Galileu]]. Aquest grup estaria actiu durant sis decennis, i seria un dels principals motors de la revolta en
La brutalitat dels fiscals, l'intent de Calígula, la corrupció de l'aristocràcia va augmentar la certesa d'estar en el període messiànic de la tribulació segons el [[Llibre de Daniel]], amb l'aparició de molts profetes i [[messies]]. Hi va haver alguns que es van aixecar en armes i grups armats organitzats, dedicant-se a la guerra de guerrilles. El moviment va anar radicalitzant a mesure que els successius incidents anaven accentuant el antagonisme entre jueus i romans.
|