La construcció social de la realitat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: distingueix > distingeix |
m Corregit: inmediates > immediates |
||
Línia 9:
'''La vida quotidiana'''. Berger i Luckmann comencen en el nivell individual, amb l'estudi de la realitat de la vida quotidiana, '''el món del sentit comú'''. Per dur-ho a terme es fonamentaren en l'obra d'[[Alfred Schutz]]. El punt de partida és que les persones consideren els processos subjectius com realitats objectives, és a dir, els actors perceben la realitat social com independent de la seva pròpia aprehensió, com quelcom donat per descomptat.
Berger i Luckmann descriuen les interaccions cara a cara seguint les pautes de Schutz. Aquestes relacions impliquen un intercanvi immediat de significats, per tant hi ha poques tipificacions. En una relació personalitzada hi ha més espai per a la negociació. Però a mesura que ens allunyem de les relacions
Com altres fenomenòlegs, Berger i Luckmann van assignar una gran importància al llenguatge, especialment per la seva relació amb el procés de tipificació. Consideraven el llenguatge com una forma específica del procés de la significació, un subtipus d'objectivació que es distingeix pel seu pròposit de representar una sèrie ampla de significats subjectius. El llenguatge és el sistema de símbols vocals més important de la societat car mostra la capacitat humana de comunicar significats que no són expressions
'''Institucionalització'''. Un pas més enllà és el procés de construcció de sentit de la realitat social mitjançant l'externalització; és a dir, les persones desenvolupen pautes d'acció en situacions recurrents. Són els hàbits que ens faciliten decidir una acció apropiada per a cada situació. Les accions habituals són la base, doncs, per al desenvolupament de la institucionalització perquè les persones desenvolupen tipificacions de la possible acció dels altres en una situació donada. Berger i Luckmann defineixen institució com un procés recíproc de tipificació on les institucions "controlen el comportament humà establint pautes de conducta definides prèviament".<ref>Berger i Luckmann, 1967, pàgina 55.</ref> I aquestes institucions adquireixen objectivitat en el transcurs del temps. Això siginifica que les institucions que han cristalitzat s'experimenten com existent per damunt i més enllà dels individus. Ras i curt, per en Berger i en Luckmann, les institucions s'experimenten alhora com si tinguessin realitat pròpia i es presenten a les persones com un fet extern i coercitiu.<ref>Berger i Luckmann,''«The social construction of reality»'', 1967,pàgina 58.</ref>
| |||