Glicòlisi: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: és -> es |
m Corregit: d'immediat > immediatament |
||
Línia 139:
Amb l'objectiu d'aprofitar al màxim els substrats dels quals disposa l'organisme trobem altres sucres com la manosa, la fructosa o la galactosa que pateixen una sèrie de reaccions i que posteriorment s'incorporen a la glicòlisi.
La manosa és l'epímer C<sub>2</sub> de la glucosa i es troba a les glucoproteïnes dels aliments. Després de la fosforilació per part de l'hexocinasa, la fosfomanosa isomerasa transforma la manosa-6-fosfat obtinguda en fructosa-6-fosfat que s'incorpora
L'entrada de la fructosa és una mica més complicada. La fructosa és un component del disacàrid sacarosa que és present en l'alimentació en gran quantitat. En el teixit adipós i en els músculs l'hexocinasa fosforila fructosa a fructosa-6-fosfat en petites quantitats i obre, d'aquesta manera, el camí a la fructosa. Tot i que el valor de la Km de l'hexocinasa per a la fructosa és vint vegades superior que per a la glucosa, la seva concentració en el teixit adipós és molt baixa, de manera que la glucosa no li fa competència com a substrat. Però aquesta situació és molt diferent en un medi ric en glucosa com ara el fetge: en “dominar” la glucosa, aquesta tanca l'entrada al cicle a la fructosa; així doncs els hepatòcits utilitzen altres vies per aprofitar la fructosa. Primer la fructocinasa converteix la fructosa en fructosa-1-fosfat consumint ATP. A continuació la fructosa-1-fosfat aldolasa trenca aquesta fructosa en dihidroiacetonafosfat i gliceraldehid. Posteriorment la triocinasa fosforila, gastant ATP, el gliceraldehid a gliceralsehid-3-fosfat. D'aquesta manera els dos isòmers ja es poden incorporar a la glicòlisi.
| |||