'''Jacques-Marie Émile Lacan''' (13 d'abril del 1901, tercer districte de París - 9 de setembre de 1981, sisè districte de París)<ref>Arxius de l'estat civil de Paris on-line, partida de naixement nº 3/461/1901, amb menció a peu de pàgina del decés (consultat el 22 d'abril del 2012)</ref> fou un [[psiquiatre]] i [[psicoanalista]] francès. La tesi doctoral amb la qual assoleix el doctorat en psiquiatria, que defensa l'any 1932, reflexareflecteix la influència d'intel·lectuals surrealistes de l'època.<ref>El concepte de « coneixement paranoic » que Lacan desenvolupa està atribuït directament a Salvador Dalí.</ref> L'any 1934 entra a formar part de la Société psychanalytique de Paris (SPP) i l'any 1938 és escollit membre titular. Les seves primeres aportacions en psicoanàlisi són les teories de l'[[Estadi del mirall]], de la interpretació que en fa de la prova del mirall atribuïda a Françoise Dolto. Serà després de la Segona Guerra Mundial que el seu ensenyament en psicoanàlisi pren importància. L'aspecte polèmic d'alguns dels aspectes estudiats per Lacan -el retorn a Freud, les seves idees estructuralistes, la seva manera de tractar la cura psicoanalítica- condueixen a diverses escissions amb la Société psychanalytique de Paris i d'altres institucions internacionals. Combinant la recerca, l'estudi i els seminaris, Lacan ensenyà fins a la seva mort: combinant la seva docència entre l'hospital de Sainte-Anne, l'École normale supérieure i la universitat parisenca de la Sorbonne. Figura força polèmica i contestada, Lacan marcà profundament el paisatge intel·lectual francès i internacional, tant per l'escola que proclamà dins la psicoanàlisi com per les oposicions que les seves tesis provoquen.
