Revisió del 20:43, 21 gen 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.186.859 edits m Corregit: es clar perquè -> és clar per què; els ← Edició anterior		Revisió del 14:27, 20 març 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.186.859 edits m Corregit: fer el historiador romà > fer l'historiador romà Edició següent →
Línia 1: '''Datames''' (c. [[407 aC]]-[[361 aC]]) fou sàtrapa i virtual rei de [[Capadòcia]]. Era fill de Camisares de [[Cària]], sàtrapa de [[Cilícia]] i [[Paflagònia]], i d'una dona [[Escites\|escita]]. La seva vida està principalment basada en la biografia que en va fer el l'historiador romà [[Corneli Nepos]], i que de vegades entra en contradicció quant menys cronològica amb altres fonts. D'acord a Nepos, Datames va servir a la guàrdia de palau del rei de [[Persia]] i vers el [[385 aC]] va acompanyar al seu pare a la guerra contra el [[caducis]] o cardusis (Cardusii) de la vora de la [[Mar Càspia]]. El seu pare era un destacat servidor del rei, i pels seus repetits serveis militars havia estat recompensat amb un govern, probablement el de Cilícia. A la guerra contra els cardusis van morir milers de soldats del rei, i el propi Camisares també va resultar mort, però l'actuació del seu fill Datames fou destacada, i per això al morir el pare fou nomenat sàtrapa. No queda clar de quina satrapia fou nomenat, ja que Nepos diu que fou part de Cilícia a la frontera de Capadòcia, on habitaven els [[Leucosíria\|Leucosiris]]. Això es devia produir vers el [[384 aC]]. Pel mateix temps Mitridates de Quios és esmentat com a sàtrapa de Capadòcia. Nepos diu que se li va encarregar combatre al sàtrapa de [[Satrapia de Lídia\|Lídia]] que s'havia revoltat. També el sàtrapa de Paflagònia, Tios (Thyos) va entrar en rebel·lió. La família governant local era d'una branca de la dinastia reial persa; segons Nepos descendent de Pilamenes (Pylaemenes), mort per Patrocles a les guerres de [[Troia]], i estava emparentat amb Datames (Nepos diu que eren fills d'un germà i una germana, cal pensar doncs que la germana de Camisares era la mare de Tios). Fou a Datames a qui es va encarregar de fer-lo tornar a l'obediència. Datames no volia utilitzar la força però es va assebantar que Tios planejava el seu assassinat en secret gràcies a una confidència de la seva mare (i tia de Tios), que l'acompanyava a una entrevista amb el dinasta de Paflagònia. Llavors va fugir de la capital de Paflagònia i va iniciar la guerra. Encara que Ariobarzanes, sàtrapa de Lídia, no li va fer costat (Nepos diu que tampoc i van fer costat [[Jònia]] i [[Regió de Frígia\|Frígia]] però no queda clar si estaven en mans del mateix sàtrapa) Datames va guanyar la guerra i va fer presoner a Tios, a la seva dona i al seus fills. Llavors Datames va marxar cap al campament reial, que encara no coneixia la notícia, i va preparar al seu presoner per ser presentat l'endemà al rei, amb els corresponents vestits àmpliament descrits per Nepos. El rei, que no s'esperava la victòria tan aviat, se'n va assabentar abans de la presentació i va fer cridar a Datames i al seu presoner, i va donar molts regals al guanyador. Els tres caps militars presents al campament, Datames, Farnabaces (probablement sàtrapa del [[Regió del Pont\|Pont]]) i Titraustes foren recompensats amb la direcció conjunta d'una expedició contra [[Egipte]]. No queda clar quant van succeir aquestos fets però degué ser entre 380 i [[375 aC]]. Com que el rei va cridar a Farnabaces uns mesos després (Farnabaces va morir vers el [[374 aC]]) la direcció de l'expedició va quedar principalment en mans de Datames.

Datames: diferència entre les revisions