Diferència entre revisions de la pàgina «Dhofar»

1 octet eliminats ,  fa 7 anys
m
Corregit: segons el historiador Muhammad > segons l'historiador Muhammad
m (Corregit: segons el historiador Abu > segons l'historiador Abu)
m (Corregit: segons el historiador Muhammad > segons l'historiador Muhammad)
[[Fitxer:om_fld.gif|thumb|Bandera del Dhufar Liberation Front reanomenat Popular Front for the Liberation of the Occupied Arabian Gulf]]
[[Fitxer:om_ndfloag.GIF|thumb|Bandera del National Democratic Front Liberation of Oman and Arabian Gulf]]
La ciutat de '''Zufar''' a la costa del modern Zufar, va donar nom a la regió. Una tradició diu que ja existia abans de l'islam però cap prova s'ha trobat en aquest sentit, i el port preislamic per encens era ''Smhrm/Smrm'' (Samahram, corresponent al modern Khawr Rawri a l'est d'al-Balid. De fet Zufar no era un port pròpiament, i correspon avui dia a les ruïnes d'al-Balid, a uns 5 kms a l'est de la capital moderna Salala. Se l'esmenta a l'edat mitjana; a l'inici del segle XIII hi van arribar els manju o mandjawiyyun, després de la decadència de [[Siraf]] al segle XI. En aquestos dos segles (XI a començament del XIII) hi va haver un sultanat dels mandjàwides, dinastia encapçalada a l'inici del segle XIII per Muhammad ibn Ahmad al-Mandjawi, que segons l'historiador Abu Makrama (+1540) que pertanyia a un poble anomenat Buluk, i hauria mort vers 1203/1204 acabat la dinastia. Els Buluk (Bulh) segons el l'historiador Muhammad al-Kindi (+1892/1893) són un subgrup de la tribu iemenita dels Madhhidj. Aquestos colons haurien construït el port de [[Mirbat]] proper a Zufar. Llavors una família hadhrami, els habúdides (de Habuda que podria ser Habuza prop de [[Shibam]]) es va apoderar de Zufar; la ciutat fou destruïda pel cap habúdida Ahmad per por de que fos ocupada pels [[aiubites]], i reconstruïda com a nova ciutat amb el nom d'al-Mansura o al-Kahira, si be el nom de Zufar es va continuar utilitzant de fet. La ciutat fou fortificada, i tenia quatre portes; gaudia de bona aigua i cultius de canya de sucre i plàtans.
 
El 1278 fou conquerida pels [[rassúlides]] que la van atacar per mar (des de Aden) i per terra (un destacament seguint la costa i un altra baixant pel Wadi Hadramaut). No fou necessària cap batalla: quan les forces rassúlides es van reunir al port de [[Raysut]], els habúdides, el cap dels quals Salim havia mort en un tumulte, es van rendir; els habitants hadhramis foren amnistiats i amb mercaders nouvinguts, la ciutat va passar a ser un centre comercial. El domini rassúlida va durar fins al final del segle XIV, be governant directament o per mitjà d'una branca de la família que a vegades era independent i a vegades depenia del govern de [[Taizz]] (la capital rassúlida). No hi ha referències sobre el segle XV, excepte al final del segle quan la ciutat hauria caigut en mans dels [[kathiri]], grup tribul de la regió que el 1462/1463 es van apoderar d'[[al-Shihr]] a la costa i en endavant la seva activitat va tenir per centre l'[[Hadramaut]] i no la regió moderna de [[governació de Dophar|Dophar]].
1.150.164

modificacions