Imam Kuli Khan ibn Din Muhammad: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: tenir al enviat esper -> tenir l'enviat esper
m Corregit: Taixkent. El historiador Iskander > Taixkent. L'historiador Iskander
Línia 11:
Llavors va marxar amb les seves forces cap a Taixkent i va cridar al seu germà Nadir de Balkh per unir-se a l'expedició; va arribar davant Taixkent, va jurar que la sang dels habitants posada en un tanc, arribaria fins als estrebis del seu cavall; llavors va ordenar un assalt general; la ciutat fou ocupada i sotmesa al pillatge; després d'unes hores de carnisseria els seus oficials li van demanar gràcia per la vida dels que quedaven; va dubtar entre el jurament i la pietat però el dubte fou esvaït per una ''fatwa'' dels imams que declarava que n'hi havia prou amb que l'aigua estigués enrogida per la sang; llavors va ordenar cessar la matança.<ref> Al ''Tarikh-i Alim ari Abbasi'' es diu en canvi que Imam Kuli fou derrotat per la gent de Taixkent, però sembla que podria ser un error amb uns fets d'una campanya posterior.</ref>
 
Els kazakhs van obtenir el control de Taixkent en els següents anys, i el 1613 apareix un príncep kazakh de nom [[Tursun Khan]] com a sobirà de Taixkent. El L'historiador Iskander Munshi esmenta que el 1621 Imam Kuli de Bukharà, derrotat dues vegades pels kazakhs, va haver d'ajustar la pau i que les negociacions foren portades principalment per part dels kazakhs, per Tursun Muhammad que seria la mateixa persona que s'esmenta entre 1613 i 1627 com a khan de Taixkent. Sembla que Imam Kuli va haver de renunciar a Taixkent a favors dels kazakhs.
 
El [[1620]] el tsar [[Miquel I de Rússia|Miquel Fedorovitx de Rússia]] va enviar a Bukharà a Ivan Khokhlof. Tenia orde de no pagar res que se li demanés per aconseguir ser admès i si era convidat a la taula del khan només acceptaria si no hi havia cap altre enviat estranger o almenys aquest s'havia d'asseure en posició inferior. Va visitar al khan a [[Samarcanda]] i a l'entrada va refusar entregar la carta que portava pel khan; després la va llegir i el khan no va donar cap mostre d'alteració al sentir el nom del tsar; Khokhlof va explicar que era habitual mostrar una deferència davant el nom del tsar i el khan es va excusar i va declarar que no ja no recordava com eren els costums russos, ja que feia molt de temps que els dos pobles no es comunicaven.