Mardastan: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: base del ''statu quo''. Fou > base de l{{'}}''statu quo''. Fou |
m Corregit: que el historiador Tomàs > que l'historiador Tomàs |
||
Línia 21:
El [[868]] el príncep legítim de Vaspurakan, Ashot Ardzruni, hostatge del califa, va aprofitar que fou enviat a una expedició a la regió de [[Kazwin]] (dirigint un cos d'auxiliars armenis), per (després de guanyar la batalla) escapar-se cap al seu país. El seu fill Grigor Derenik el va acollir i junts van planejar prendre les terres del príncep de Mardastan al Antzevatsiq. Va esclatar la guerra en la que Gurgen va tenir el suport del seu fillastre Grigor Antzevatsi fill de la seva dona Helena, i del difunt príncep Mushel; junts van rebutjar a Ashot i el seu fill. La victòria de Gurgen a Blrakin (al Reshtuniq) va obligar a Ashot Ardzruni a fugir. Ashot va demanar l'ajut del príncep de prínceps Ashot I el gran de [[Bagaran]], que va enviar al seu fill Sahak; també va rebre ajuda de Mushel príncep de [[Mokq]], i fins i tot del emir d'Arzen que veia els seus propis dominis amenaçats. La coalició va assetjar a Gurgen a la fortalesa de Kangevar, la principal del Antzevatsiq però no van poder ocupar-la. Finalment es va acordar la pau sota la base de l{{'}}''statu quo''. Fou més tard quant el Taron, en circumstancies que no es coneixen, va tornar a la branca bagràtida de Taron (vers [[878]] o [[879]]).
Abans del [[870]] els àrabs de la tribu d'Othman s'havien apoderat d'una regió de la part oriental del Llac Van, amb la fortalesa inaccessible d'Amiuk., i feien incursions de pillatge al Vaspurakan. El ''nakharar'' Rostom Varajnuni va morir en lluita contra ells. Ashot Ardzruni de Vaspurakan i el seu fill Grigor Derenik els van combatre però ni amb l'ajut d'Ashot I el gran van poder conquerir la fortalesa. Els othmanides i l'emir de Manazkert i d’[[Apahuniq]] (que
Isa va marxar contra Ashot Ardzruni que estava assetjant Kokhpanik; Ashot va deixar el setge i ambdós exèrcits es van trobar prop de la ciutat de Van. El cavalleresc Gurgen de Mardastan no va dubtar en unir les seves forces a les del seu antic enemic Ashot, però els àrabs eren 15000 i els armenis dos mil. Fou un príncep ardzruni, Gagik Abu Morvan qui va negociar un acord, i ambdós exèrcits es van retirar i a canvi de parar l'ofensiva i d'entregar hostatges, Ashot fou deixat en pau.
| |||