Sundiata Keïta: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: especial -> especial, ja que te |
m Corregit: per tal de que > per tal que |
||
Línia 7:
Els Occidentals estem habituats a anar a buscar les fonts escrites si volem assabentar-nos dels fets històrics del nostre passat. Tanmateix en la història d'Àfrica els textos escrits no són tan comuns i s'han d'anar a buscar les fonts orals per treure'n l'entrellat. Aquestes tenen un valor especial, ja que tenen un caràcter més popular i íntim de la història de la pròpia regió.
Per una banda existeixen diverses escoles de tradicions orals en el país mandinga entre les quals trobem Keyla, Nyagasola, Kelibakoro, Keyta, Fadama etc. Aquestes escoles en les que els mestres són coneguts com belen tigi ens ofereixen diverses versions de l'epopeia de Sunjata Keita. Els belen tigi són els griots que guarden la història del seu poble. Antigament els griots eren una casta, en el context d'una societat especialitzada, que es dedicava a aconsellar els reis africans, a memoritzar les constitucions per poder transmetre-les i a contar les històries de generació en generació per tal
''Sóc griot. Em dic Yeli Mamadu Kuyaté, fill de Bintu Kuyaté i de Yeli Kedian Kuyaté, mestre en l'art de parlar. Des de temps immemorials, els Kuyaté estan al servei dels prínceps Keita del Manding; som els sacs de paraules, som els sacs que guarden els secrets per a nosaltres; sense nosaltres, els noms dels reis caurien en l'oblit, som la memòria dels homes; mitjançant la paraula donem vida als fets i a les gestes dels reis davant de les noves generacions.''
|