Calendari hebreu: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Per a que -> Perquè la |
mCap resum de modificació |
||
Línia 20:
Al final d'un mes hebreu, la Lluna resta completament a les fosques i ens és invisible. En començar el quart creixent, es comença a veure, amb prou feines, la lluna com una falç finíssima, que desapareix en l'horitzó minuts després de la posta de Sol: és el començament del mes hebreu. Amb el transcurs dels dies, la part il·luminada de la Lluna que s'aprecia des de la Terra creix gradualment fins a arribar al pleniluni, que marca exactament la meitat del mes. A partir d'aquí, la Lluna torna a empetitir-se durant els dies següents fins a desaparèixer per complet, culminant així el mes del calendari hebreu.
Els noms dels mesos hebreus, tal com els coneixem en l'actualitat, tenen els seus orígens en l'antiga Babilònia, d'on foren adoptats pels jueus allí desterrats pel rei [[Nabucodonosor II]], exili que durà 50 anys ([[586 aC]] - [[536 aC]]). Més antigament, els mesos eren denominats tan sols per l'ordre numèric, començant en la primavera (boreal) pel primer mes, [[
La duració dels mesos hebreus oscil·la entre els 29 i els 30 dies de la següent forma:
| |||