Diferència entre revisions de la pàgina «Khorasan (província del Califat)»

m
Corregit: enviar un altra > enviar una altra
m (Corregit: de el -> del 879)
m (Corregit: enviar un altra > enviar una altra)
Durant el període sassànida aquesta regió del nord-est de l'Iran formava una de les quatre grans satrapies provincials governades per un ''ispahbadh'' amb seu a [[Merv]]. Els districtes que formaven la satrapia eren: [[Nishapur]], [[Herat]], [[Merv]], [[Merv al-Rudh]], [[Faryab]], Talakan, [[Balkh]], [[Bukharà]], [[Badghis]], [[Abiward]], [[Gardjistan]], [[Tus]], [[Sarakhs]] i [[Gurgan]]. Segurament altres dinastia més enllà foren en algun moment vassalles dels [[sassànides]]. Amb el temps només una part del Khurasan va restar sota el seu poder i al final de l'imperi el territori s'havia dividit entre sassànides i [[heftalites]]. Els governadors locals i les dinasties tributàries van esdevenir independents de fet quan l'[[Imperi Sassànida]] es va enfonsar davant els àrabs. A l'est del Khorasan hi havia la confederació heftalita, enemiga dels perses, centrada a [[Badghis]] i [[Tukharistan]]. [[Al-Baladuri]] diu que Badghis, [[Herat]] i [[Pushang]] estaven sota el govern d'un potentat local anomenat l' ''Azim'' (el Poderós) que era ben segur un [[heftalita]]. Els àrabs van heretar la rivalitat amb els hefatlites.
 
El darrer rei sassànida [[Yezdegerd III]] (633-649) va decidir resistir a Merv però fou traït pel governador (marzban = marques) Mahuya i va acabar assassinat el [[651]]. Però ja abans els àrabs havien entrat al Khurasan persa. La primera vegada fou en el califat d' [[Úmar ibn al-Khattab]] (634-644) quan tropes que van sortir de [[Bàssora]] manades per Anaf ibn Kays van arribar fins a [[Tabasayn]]. Sota el califa [[Uthman ibn Affan]] (644-656) hi va haver una expedició dirigida per Umayr ibn Uthman (646/647), i després el governador de Bàssora, Abd Allah ibn Amir ibn Kurayz (649-655), va enviar ununa altra expedició manada per Abu Musa Abdallah ibn Kays al-Asheri. Dues expedicions més foren enviades posteriorment, una des de [[Kufa]] dirigida per Said ibn al-As que va arribar per la ruta del nord entre les muntanyes [[Alburz]] i els deserts centrals, i un altra des de Bàssora manada per Abdallah ibn Amr al-Hadrami que portava com a lloctinent a al-Ahnaf ibn Kays, que va arribar per [[Kirman]] i Tabasayn, itinerari preferit per ser més fàcil i segur; el segon fou el que va progressar més i el 651 va dominar Nishapur i va rebre la submissió dels caps locals i dels antics governadors sassànides de les altres ciutats de la regió. El 652 al-Ahnaf ibn Kays va entrar a Merv al-Rudh, la darrera fortalesa en mans dels sassànides, que va oferir resistència però tot i així el ''marzban'' local Badhan va ser confirmat en les seves funcions i possessions pagant un tribut moderat.
 
Alguns senyors locals es revoltaren en els següents anys cridant en ajut als heftalites, als [[Turcs Occidentals]], als sogdians i fins i tot als xinesos; a la cort xinesa s'havia refugiat el pretendent sassànida i els emperadors a més exercien una mena de protectorat a l'[[Àsia Central]]. La guerra civil entre [[Alí ibn Abi-Tàlib]] i [[Muawiya I]] (656-661) va debilitar el control àrab de la regió que depenia del govern de Bàssora. El 661 Muawiya I va nomenar governador de Bàssora i l'Orient (fins a 664) a Abdallah ibn Amr al-Hadrami que de fet exercia per segona vegada el càrrec però aquesta vegada no va anar al Khorasan on va enviar un subgovernador. També estaven dins el seu govern el [[Sistan]] i [[Zabulistan]] on va enviar al general Abd al-Rahman ibn Samura on es va arribar a [[Kabul]] i fou conquerida [[Balkh]] <ref>Ho diu [[al-Baladhuri]] </ref> que s'havia revoltat, i on fou destruït el gran temple budista de Nawbahar.
1.154.433

modificacions