Revisió del 01:41, 15 oct 2013 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: coneguda com Matilde de -> coneguda com a Matilde de ← Edició anterior		Revisió del 21:35, 20 març 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: un altra cunyat > un altre cunyat Edició següent →
Línia 8: Va lluitar més tard contra els [[albigesos]] ([[1209]] i [[1211]]). El 15 d'octubre de 1212 el seu cunyat Felip I el Noble, maruès i comte de Namur, va morir designant com a successora a la seva germana Violant d'Hainaut, l'esposa de Pere. El matrimoni va designar al seu fill gran Felip com a marquès i comte de Namur i regent per la mare fins a la mort d'aquesta. Pere va estar present a la batalla de [[Bouvines]] el [[1214]]. El 16 de juny de 1216, un ~~altra~~altre cunyat, [[Enric d'Hainaut]], segon emperador llatí de Constantinoble, va morir igualment i els barons de l'Imperi van proposar pel tron al rei [[Andreu II d'Hongria]], nebot del difunt, que va refusar; llavors van proposar a Pere de Courtenay que va acceptar, ja que el seu paper a França sempre seria secundari i l'elecció li oferia oportunitat d'elevar-se. Va rebre als ambaixadors llatins a [[Courson-les-Carrières]] i va vendre o hipotecar part dels seus dominis per finançar l'expedició. Va marxar a Roma ob volia ser coronat pel papa [[Honori III]], però aquest es va mostrar reticent per no vulnerar els drets del [[patriarca de Constantinoble]] (i per temor a que futurs emperadors no aprofitessin aquest precedent per emetre pretensions sobre Roma i l'Imperi d'Occident . Així Pere i Violant no foren coronats a la basílica de Sant Pere sinó a la de Sant Llorenç que es trobava fora de [[Roma]] ([[9 d'abril]] de [[1217]]). Pere va reunir una força de cinc mil homes i per embarcar-los va recórrer als venecians que li van demanar a canvi apoderar-se de [[Durazzo]], que estava en mans de [[Teodor Àngel Ducas Comnè\|Teodor Àngel]], [[despotat d'Epir\|dèspota d'Epir]]. Així mentre Violant marxava directament a [[Constantinoble]], Pere i els venecians van assetjar Durazzo, però la ciutat, ben defensada i avituallada, va resistir. Al fracassar el setge els venecians van refusar portar el seu exèrcit a Constantinoble i Pere va decidir marxar a [[Salònica]] per terra, negociant el lliure pas amb el dèspota Teodor Àngel; però aquest sobtadament el va atacar i va destruir una part de les seves forces i el va fer presoner (1217). Va restar empresonat durant dos anys, suposadament fins a la seva mort, anunciada el 1219, sense arribar mai a gaudir del tron. La seva dona Violant fou regent per un cert temps i va morir el mateix [[1219]]. El va succeir com emperador el seu segon fill [[Robert I de Courtenay]].

Pere II de Courtenay: diferència entre les revisions