Districte de Jhansi: diferència entre les revisions

El juny de [[1817]] el peshwa va cedir a la [[Companyia Britànica de les Índies Orientals]] els seus drets sobirans sobre el [[Bundelkhand]] i el mateix anys (el novembre) els britànics van reconèixer al subadar o governador maratha com a sobirà amb títol de maharajà o subadar. El títol de raja fou concedit a la casa de Jhansi el [[1832]] pels serveis als britànics durant el setge de [[Bharatpur]]; però la seva administració era dolenta i els ingressos van caure sota el seu govern i es van produir diverses expedicions de tribus de l'altra costat del riu Pahuj. Ramchand Rao va morir sense successió el [[1835]] i es van presentar quatre candidats. Els britànics van reconèixer com a raja a Ragunath Rao III (o Raghunath Rao III), besoncle de Ramchand Rao, i segon fill de Seo Bhao Rao, sota el qual els ingressos van seguir caient fins a 1/4 dels del seu predecessor; era malgastador i extravagant; va hipotecar una part dels seus territoris a Orchha i Gwalior; el raja va morir sense successió legitima el [[1838]]. Altre cop es van presentar quatre candidats i es va nomenar una comissió per decidir en el plet successori. El [[1839]] l'agent polític al Bundelkhand va assolir el govern de l'estat per restaurar l'orde, a l'espera d'una decisió sobre el plet de successió; Raja Gangadhar Rao, germà del darrer raja, únic descendent mascle de Seo Rao Bhao, fou designat com hereu legítim, però segons els britànics era una mica curt de gambals i se li va posar un administrador (superintendent) dependent de l'agent britànic, donant al raja una pensió fixa en el ben entès que l'administració de l'estat li seria entregada una vegada redreçat el curs de l'economia del principat; els ingressos ja van doblar el primer any. El [[1842]] van retornar l'administració a Gangadhar Rao que es va casar amb la nena Mannikarnika (de 6 anys, que va agafar el nom de Lakshmi Bai) i fou un bon administrador pels estàndards de la regió; els impostos eren alts i angoixaven al poble, però no eren injustos ni es recaptaven malament i com que el raja va fer donacions i va dispensar pagaments en anys d'escassedat, era personalment molt popular. El raja va morir jove el [[1853]], i el seu domini va passar als britànics per la doctrina del lapse (manca d'hereus directes) i van formar el districte de Jhansi esdevenint capital d'un districte i residència d'un superintendent subordinat al comissionat dels territoris de Saugor i del Narbada (Nerbudda). Mentre l'estat de Chanderi, al sud del districte i alguns territoris a l'oest del riu [[Betwa]], també havia estat adquirit pels britànics. La rani vídua del raja Gangadhar Rao havia demanat poder adoptar un hereu i suprimir la matança de bestiar a l'estat, però no li fou concedit, i se li va donar una pensió; alguns honors de Jhansi es van concedir a Mardan Singh, el raja de [[Banpur]]. Així el [[1857]] el districte estava ben preparat per la revolta.

 

 

Sir Hugh Rose es va veure obligat llavors a marxar cap al [[districte de Jalaun]] i Kalpi deixant molt poques forces a Jhansi i els disturbis es van reprendre; es van incrementar quan va arribar notícies de la revolta a [[Gwalior]]; el cap maratha de Gursarai, lleial al britànics, va aguantar, i el juliol el raja de Banpur va sortir cap al nord. El 11 d'agost de 1858 una columna britànica dirigida pel coronel Liddel va netejar de rebels la zona de Mhow i després d'una sèrie de lluites amb els rebels el sud i oest del districte va quedar del tot pacificat a finals d'any (novembre). La rani de Jhansi, Lakshmi Bai, cap de la rebel·lio junt amb Tantia Topi, va fugir inicialment amb aquest peró finalment va morir en combat al peu de la fortalesa de Gwalior.