Udmurts: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: basava en què > basava en el fet que
m Corregit: carrecs > càrrecs
Línia 53:
Aviat patiren explotació i espoliació per taxes. Una llegenda afirma que el senyor de la fortalesa d'Uzyakar, qui exprimia els camperols, fou enfonsat en un pantà en una revolta. Les tradicions reflecteixen aparició de famílies amb lligams basats en tribus patriarcals, i la conseqüent divisió de la terra comunal. Les disputes sobre terres es resolien en general pacíficament, amb competicions de llançament de grapats d'herba. Hi ha molts informes sobre les relacions amb els pobles veïns: amb els Mari (Por) des que s'assentaren ambdós a la regió entre els rius [[Volga]] i Vyatka, i amb els búlgars del Volga (Biger), tan aviat com van tenir contactes amb [[tàtars]] i amb russos. Llur lluita contra els enemics i l'ocupació estrangera era un tema del folklore popular molt usat, potser amb fets de temps molt avantpassats.
 
Llur inclusió en el fort estat centralitzat rus, però, va facilitar llur formació com a nacionalitat diferenciada. A finals del segle XVII, les terres dels udmurts del Nord, que formaven part del ''stan'' Karinsk del districte de Khlyanov, foren dividides en 5 doli (unitats tributàrio-administratives). Els del sud vivien als ''dorogi'' d'Arsk i Ziuri de la província de Kazan, on es dividien en sotnii (Centúries). Els carrecscàrrecs electius eren el doli i sotni, que es trobaven en mans dels aristòcrates udmurts i tàtars. El [[1780]], amb l'establiment de la Viatka Namestnichestvo a [[Udmúrtia]], foren creats els districtes de Sarapul, Malmyzh, Elabuga, Glazov i part de Kai.
 
S'hi desenvolupà un sistema feudal colonial: el ''iasak'' (tribut) i els ''strelt’sy'' (deure de manteniment i lleva d'un cos de mosqueters), que barrejaren rendes feudals i taxes estatals. Des del [[segle XVIII]] foren aconvertits a la religió ortodoxa, tot i que la majoria mantingueren la religió animista. El 1724 introduïren l'impost de capitació, i la majoria dels camperols udmurts esdevingueren vassalls de l'estat. L'increment de l'explotació feudal provocà que molts pagesos s'unissin a les revoltes [[baixkirs]] del 1662-1664, i a la Guerra Camperola del 1670-1671, dirigida per [[Stenka Razin]].