Diferència entre revisions de la pàgina «Cadena SER»

14 octets eliminats ,  fa 5 anys
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
(enllaç trencat)
(Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors)
El [[1927]], Unión [[Radio Madrid]] (EAJ-7), Radio Bilbao (EAJ-9), Radio Sevilla (EAJ-5), Radio Salamanca (EAJ-22) i Radio Barcelona (EAJ-1) començaven a emetre conjuntament. Al maig, totes les emissores de ràdio van emetre el partit de futbol entre el [[Saragossa]] i el [[Real Madrid]]. L'emissora arribaria gairebé el monopoli d'emissions, amb excepcions com [[Ràdio Associació de Catalunya]] o Radio España de Madrid.
 
Les emissions començaven a primera hora de la tarda, i abastaven varietats, música lleugera, informació, meteorologia i retransmissions d'[[òpera]] i [[sarsuela]].<ref>{{citar ref-web|url=http://html.rincondelvago.com/radiodifusion.html|títol=Radiodifusi&oacute;n<!--Títol generat per bot-->}}</ref>
 
La fusió formal es materialitza el [[1929]], després de l'impuls tecnològic que va suposar l'Exposició Universal de Barcelona i es va articular mitjançant autorització de la Direcció General de Comunicacions, de [[14 de març]], en el qual Ràdio Barcelona s'integra a Unión Radio.
 
==== Anys 30 ====
La instauració de la [[Segona República Espanyola|Segona República]] obre una nova etapa en la història de la radiodifusió a Espanya, amb la consagració d'un nou marc de llibertats, entre elles, la d'expressió. Tan sols un any abans, el [[8 d'octubre]] de [[1930]], després de la fi del mandat del dictador [[Miguel Primo de Rivera]], Unión Radio havia reforçat la seva aposta per la informació amb l'informatiu diari ''La Palabra'',<ref>{{Citar ref-web|url=http://www.radiofonistas.org/00_radiofonista/LOSACADEMICOS//NIETO/nietoarticu.html|títol=LA INFORMACIÓN EN LA RADIO|arxiuurl=http://web.archive.org/web/20080311111600/http://www.radiofonistas.org/00_radiofonista/LOSACADEMICOS//NIETO/nietoarticu.html|arxiudata=11 de març de 2008}}</ref> d'entre 20 i 30 minuts de durada, que va comptar amb les conegudes veus de [[Luis Medina]] i [[Carlos del Pozo]]. [[Josefina Carabias]] va ser una altra estrella radiofònica clau durant l'època.
 
La proclamació de la república a la [[Puerta del Sol]] de [[Madrid]] es va fer davant d'un micròfon d'Unión Radio. El [[23 d'agost]] de [[1931]], Unión Radio Madrid i Ràdio Barcelona transmetien conjuntament el lliurament per part [[Francesc Macià]] al President de la República [[Niceto Alcalá-Zamora]] del primer [[Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932|Estatut d'Autonomia de Catalunya]]. L'1 de febrer de [[1934]] va inaugurar les seves emissions [[Radio Valladolid]], encara que no serà fins al [[1950]] quan s'associarà a Unión Radio.
Una altra fita històrica va ser la incorporació de [[Bobby Deglané]] a [[Ràdio Barcelona]] amb l'espai de varietats ''Fin de semana'' (1940), que després d'un parèntesi, es convertiria en ''[[Cabalgata fin de semana]]'', des de [[1951]]. L'espai, que en la seva etapa final va ser conduït per [[José Luis Pécker]], va marcar nous ritmes a l'hora de fer ràdio-espectacle a Espanya.
 
Igualment clau en la consolidació de la cadena fou la creació del quadre d'actors de Radio Madrid va inaugurar l'època daurada de la ficció radiofònica a Espanya. El [[1942]] començava a emetre ''[[Teatre a l'aire]]'',<ref>{{citar ref-web|url=http://html.rincondelvago.com/radio_cadena-ser.html|títol=Radio: Cadena SER<!--Títol generat per bot-->}}</ref> adaptacions radiofòniques dels clàssics de l'escena i que es mantindria en antena fins al [[1973]].
 
A finals de la dècada van arribar les radionovel·les. El [[1947]], fóren ''El Coyote'' i ''Dos hombres buenos''. Els en seguirien desenes més. Veus insignes com [[Joana Ginzo]], [[Matilde Conesa]], [[Pedro Pablo Ayuso]] o [[Matilde Vilariño]] van mantenir en suspens a milions de radiooients amb els serials de [[Guillermo Sautier Casaseca]]. ''Lucecita'', ''[[Ama Rosa]]'', ''[[El que nunca muere]]'' van quedar gravades en l'imaginari col·lectiu de tota una generació. Des de [[1955]], en el gènere d'humor, va triomfar ''[[Matilde, Perico i Periquín]]'', d'[[Eduardo Vázquez]].
Els anys seixanta van ser testimonis, a més, d'una tímida obertura del règim en matèria de llibertat d'expressió, propiciada per l'aleshores ministre d'Informació i Turisme, [[Manuel Fraga Iribarne]], impulsor de la nova [[Llei Fraga|Llei de Premsa de 15 de març de 1966]], que eliminava la censura prèvia, tot i que [[Radio Nacional de España]] mantenia el [[monopoli]] de la informació política.
 
La Cadena SER, al recer dels nous temps, s'havia avançat un parell d'anys. El [[22 de novembre]] de [[1963]], la Cadena SER va ser la primera emissora a Espanya a donar la notícia de l'assassinat de [[John F. Kennedy]]. El [[1964]] s'estrenava un espai ''magazine'', amb alguns elements informatius. Es va anomenar ''[[Matinal Ser]]'', sobre una idea d'[[Antonio González Calderón]] i sota direcció del periodista [[Manuel Martín Ferrand]]. Vuit anys més tard naixia ''[[Hora 25]]''<ref>{{Citar ref-web|url=http://www.portalmundos.com/mundoradio/historia/decada70.htm|títol=Década de los 70: historia de la radio en España|arxiuurl=http://web.archive.org/web/20090526192322/http://www.portalmundos.com/mundoradio/historia/decada70.htm|arxiudata=26 de maig de 2009}}</ref> i ''Un programa de cuestiones actuales'', també amb Ferrand i al qual s'incorporava un jove periodista especialitzat en l'àrea esportiva: [[José María García]].
 
D'altra banda, els canvis socials, la cada vegada més ferotge competència de la [[televisió]] i el desenvolupament tecnològic van propiciar una certa renovació de continguts. Els anys seixanta van ser testimoni del naixement de les radiofórmules a Espanya. El 1963 començava a emetre ''[[El Gran Musical]]'', amb [[Tomás Martín Blanco]], espai de música lleugera i el [[1966]] naixia la cadena ''[[40 principales]]''. Joves professionals, com [[Joaquín Luqui]], [[Pepe Domingo Castaño]], [[José María Íñigo]] o [[Miguel de los Santos]] s'incorporaven a aquests espais nous pensats per atraure l'atenció d'un sector d'audiència fins aleshores obviat: els joves.
Després d'aquesta experiència, va alterar la seva estratègia per fixar-se en l'eventual adquisició de paquets d'accions de grups radiofònics ja implantats al país, i la Cadena SER era la primera emissora d'Espanya.
 
L'operació va començar el [[1984]], a la mort de [[Gregorio Gómez Mira]], un dels accionistes de la cadena, els hereus van vendre la seva participació al [[Grup PRISA]]. Poc després, [[Jesús de Polanco]] aconseguia les accions del [[Banc Urquijo]] i es convertia en l'accionista majoritari. Els següents a cedir la seva part en l'emissora van ser els Fontán. El [[1992]] seria el Govern de [[Felipe González]] el que vendria la participació estatal. Finalment, el Grup PRISA arriba a fer-se amb la totalitat de les accions de la Cadena SER.<ref>{{Citar ref-web|url=http://www.ericfrattini.com/capitulo_tiburones.asp|títol=Tiburones de la comunicación|arxiuurl=http://web.archive.org/web/20081121134551/http://www.ericfrattini.com/capitulo_tiburones.asp|arxiudata=12 de novembre de 2008}}</ref>
 
La línia editorial del Grupo PRISA és propera als postulats del [[PSOE]] <ref>[http://www.grupo.us.es/grehcco/ambitos%2015/15vazquez.pdf Los medios toman partido]</ref> i les operacions de presa de control de la cadena no van estar exemptes de crítiques de favoritisme per part d'altres mitjans de comunicació.
Les més de dues dècades transcorregudes han consolidat a la Cadena SER com a líder d'audiència i s'ha mantingut una estabilitat en la seva graella que resultaria inaudita, per exemple, en l'àmbit de les televisions. La columna vertebral de la seva programació està integrada, al costat de programes que porten 30, 40 o 50 anys en antena com ''[[Carrusel Deportivo]]'', ''[[Hora 14]]'' (amb [[José Antonio Marco]]), ''[[Hora 25]]'' (amb, successivament, [[Manuel Campo Vidal]], [[Carlos Llamas]] i [[Àngels Barceló]]) o ''Matinal SER'', per altres espais que van passant anys en antena sense aparent risc de desaparició: ''[[Hoy por hoy]]'', creat en [[1986]] per [[Iñaki Gabilondo]], que es va convertir en l'estrella de la cadena fins al seu relleu el [[2004]] per [[Carles Francino i Murgades|Carles Francino]]; ''[[La ventana]]'', a les tardes des de [[1993]], primer amb [[Xavier Sardà]] i més endavant amb [[Gemma Nierga]]; ''[[El larguero]]'', prograqma esportiu nocturn des de [[1989]], amb [[José Ramón de la Morena]]; ''[[Hablar por hablar]]'', a les matinades des del [[1989]], o''[[A vivir que son dos días]]'', els caps de setmana, des de [[1988]].
 
El paper de la Cadena SER a les hores següents als [[Atemptats de l'11 de març de 2004]] a [[Madrid]], va donar lloc també a innombrables polèmiques, entre defensors a ultrança de rol l'emissora com a defensor de la veritat que el Govern de [[José María Aznar]] pretenia amagar als ciutadans <ref>{{citar ref-web|url=http://www.elpais.com/articulo/espana/estrategia/desinformacion/elpepiesp/20041129elpepinac_6/Tes|títol=La estrategia de la desinformación <nowiki>|</nowiki> Edición impresa <nowiki>|</nowiki> EL PA&Iacute;S<!--Títol generat per bot-->}}</ref> i aquells que opinen que la SER va manipular deliberadament la informació, amb especial referència a l'existència d'un terrorista suïcida propagda des de les ones de la SER com informació contrastada, i que més tard va resultar no ser-ho.<ref>{{citar ref-web|url=http://www.elmundo.es/documentos/2004/03/espana/atentados11m/comision/comparecencias/aznar/index.html|títol=11-M Masacre en Madrid - documento elmundo.es<!--Títol generat per bot-->}}</ref>
 
== Programes ==
387.201

modificacions