Corneli de Berghes: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot substitueix 'Brusel·les' per 'Brussel·les' |
m Corregit: nomès > només |
||
Línia 1:
[[Fitxer: Corneille_de_Berghes.jpg|thumb|Corneli de Berghes]]'''Corneli de Bergues''' (nascut el [[?]] a [[?]], - mort a [[?]], el [[1545]]<ref>[http://perso.infonie.be/liege06/16seizei.htm Alphonse Le Roy,
Biographie nationale, Brussel·les, [[Académie royale des sciences, des lettres et des Beaux-arts de Belgique]], 1897, pàgines 214 i ss.]</ref> o [[1560]]) era prebost de [[Lilla]] i [[príncep-bisbe]] del [[principat de Lieja]] de [[1538]] fins a la seva dimissió l'any [[1544]].
Era el fill de Corneli de Glimes, també anomenant Corneli de Berghes i de Maria-Magdalena de Stryen, senyora de [[Zevenbergen]]. Va estar-se molt de temps a la cort de [[Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia)|Margarida d'Àustria]]. [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]] en voler assentar la seva autoritat a [[Lieja]], va proposar Corneli com [[coadjutor]], el que el [[capítol (catolicisme)|capítol]], molt afecte de les seves prerrogatives
Tot just havia pujat a la [[Catedràtic d'Universitat|càtedra]] de Lieja quan al [[16 de juny]] de [[1538]] Corneli va convocar els estats generals de Lieja per a decidir tres punts: dissoldre l'exèrcit allistat pel seu predecessor [[Erard de la Mark]], reparar les fortificacions del principat i intensificar la lluita contra el [[protestantisme]], fidel als principis virulents de la [[contrareforma]]. La persecució dels dissidents religiosos va ser cruel i sense mercè: a la primera ona quatre homes van ser cremats, deu dones van ser ofegades en nom de l'amor de Crist. El 1542 va nomenar un [[inquisidor]] a [[Lovaina]] per la part del [[ducat de Brabant]], que feia part de la [[bisbat de Lieja|diòcesi de Lieja]]. La seva política sectària i intolerant no va deixar records positius a la memòria col·lectiva dels Liegesos.
| |||