Diferència entre revisions de la pàgina «Escriptura meroítica»

m
Corregit: defecte sino s > defecte si no s
m (Corregit: incloia > incloïa)
m (Corregit: defecte sino s > defecte si no s)
Essent essencialment alfabètica, l'escriptura meroítica funcionava de forma bastant diferent als jeroglífics egipcis. Alguns estudiosos, com Haarmann, creuen que l'alfabet grec va intervenir en el seu desenvolupament, sobretot perquè el meroític té representació per a les vocals; tot i que en altres aspectes funcionava de forma diferent al grec.
 
L'escriptura meroítica era principalment alfabètica, però amb una vocal /a/ assumida per defecte sinosi no s'escrivia una altra vocal. Una consonant sola s'indicava amb la vocal /e/ (o schwa) després del símbol. És a dir, les dos lletres '''me''' representaven alhora la síl·laba /me/ i la consonant /m/ sola, mentre que la síl·laba '''ma''' s'escrivia amb una sola lletra, i '''mi''' amb dues. Altres síl·labes tenien símbols especials. En aquest sentit, és una escriptura pròpiament "semi-sil·làbica", una vaga reminiscència dels alfabets [[Índia|indis]] [[abugida]] que van sorgir aproximadament en aquella època. Algunes consonants de final de síl·laba, com la /n/ o la /s/ s'ometien sovint.
 
En total hi havia 23 símbols. Això incloïa quatre vocals:
1.140.561

modificacions