Revisió del 10:58, 5 abr 2013 modifica PereBot (discussió \| contribucions) Bots 928.790 edits m Robot afegint {{Commonscat\|Politieke Partij Radikalen}} a partir de de:Politieke Partij Radikalen ← Edició anterior		Revisió del 09:08, 21 març 2014 modifica desfés Jmarchn (discussió \| contribucions) Autopatrullats 76.946 edits mCap resum de modificació Edició següent →
Línia 18: Després de les [[eleccions legislatives neerlandeses de 1967\|eleccions de 1967]] es forma govern dels conservadors KVP-ARP-CHU amb els liberals de VVD i no amb el Partit del Treball, frustrant les esperances d’un govern progressista. Això provocà protestes en el sector progressista del [[Partit Antirevolucionari]] i alguns del [[Partit Popular Catòlic]], quan es veia clar que tots tres anaven a unir-se. L'abril de 1968 els radicals catòlics [[Jacques Arden]] i [[Bas de Gaay Fortman]], formaren partit i el seu grup parlamentari propi. [[Ruud Lubbers]], que inicialment hi simpatitzava, no es va unir. Col·laboraren estretament amb el [[Partit Socialista Pacifista]], [[Demòcrates 66]] i el [[Partit del Treball (Països Baixos)\|Partit del Treball]], amb qui van fer PAK (acord ~~progresista~~progressista) i govern a l'ombra. Es presentà a les [[eleccions legislatives neerlandeses de 1971\|eleccions de 1971]] però només va obtenir 2 escons, i els membres del PAK 52, alhora que per fi PvdA i VVD fan govern conjunt. A les [[eleccions legislatives neerlandeses de 1972\|eleccions de 1972]] es presentaren amb Bas de Gaay com a cap de llista i obtingueren 7 escons, alhora que els del PAK sumaven 56; aleshores es formà un govern de centre esquerra (el PAK amb dissidents d'ARP i KVP) presidit per [[Joop den Uyl]] i on PPR aportà com a ministres Harry van Doorn (Cultura) i Boy Trip (secretari d'estat). A les [[eleccions legislatives neerlandeses de 1977\|eleccions de 1977]] el nou cap fou [[Ria Beckers]], però la polarització de l'enfrontament entre Den Uyl i Van Agt provoca la caiguda a 3 escons i queda fora d'un possible govern. Els anys 1981 i 1983 també participà en manifestacions [[Moviment antinuclear\|antinuclears]] i s'hi formaren dos grups, el d'Eric Jurgens, partidari de col·laborar amb PvdA, i el de Wageriningen, de fer-ho amb el [[Partit Comunista dels Països Baixos\|Partit Comunista]] i el [[Partit Socialista Pacifista]], altres amb els verds (Bas de Gaay). Les dues opcions últimes s'aliaren i s'imposaren en el Congrés de 1981 i a les [[eleccions legislatives neerlandeses de 1981\|eleccions de 1981]] va obtenir 3 escons, però que es va reduir a 2 a les [[eleccions legislatives neerlandeses de 1982\| de 1982]]. El 1985 reberen al dissident de la [[Crida Demòcrata Cristiana\|CDA]] Stef Dijkman. La col·laboració amb el [[Partit Popular Evangèlic]] (EVP) i el [[Partit Socialista Pacifista]] (PSP) es va fer més estreta: el 1984 signaren l'Acord Verd Progressista i es presentaren plegats a les [[eleccions europees de 1984]] amb un programa pacifista i antinuclear, i assoliren l'obtenció d'un eurodiputat. El 1989 van iniciar converses amb el Partit Comunista i el PSP per a formar partit unificat, amb membres de sindicats, moviment antinuclear, artistes i del [[Partit Popular Evangèlic]]; es presentaren a les [[eleccions legislatives neerlandeses de 1989\|eleccions de 1989]] liderats per [[Ria Beckers]] amb el nom de [[GroenLinks\|Esquerra Verda]]. El nou partit es constituí oficialment el 1991 i tots tres partits socis s'hi van dissoldre.

Partit Polític dels Radicals: diferència entre les revisions