Galleguisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
El '''galleguisme''' (en [[gallegoportuguès]] '''galeguismo''') és una ideologia política de tipus [[nacionalista]] que té com a objectiu la defensa de [[Galícia]] mitjançant la creació d'institucions pròpies.
 
El galleguisme aparegué a mitjans del [[segle XIX]], quan es formulà com a [[provincialisme]] i posteriorment com a [[regionalisme gallec]]. El terme s'utilitza especialment a partir de la constitució de les ''[[Irmandades da Fala]]'' (lit. en [[català]] ''Germanies de Parla'') el [[1916]] i l'aparició del [[nacionalisme gallec|moviment nacionalista]], que defensa el caràcter nacional de [[Galícia]]. Les ''Irmandades'' eren una organització en la qual participava la petita burgesia i els intel·lectuals i les liderà [[Antón Villar Ponte]]. A la dècada següent es consolidaren dues corrents: la nacionalista, al voltant del [[Partit Galleguista (històric)|Partit Galleguista]] de [[Castelao]], i la republicana autonomista de l'[[ORGA]], liderada per [[Casares Quiroga]] i [[Antón Villar Ponte]]. Aquesta última s'integrà durant la Segona República a l'[[Izquierda Republicana]] d'[[Manuel Azaña|Azaña]].
 
El [[1931]] es redactaren diversos avantprojectes i bases per a un Estatut d'Autonomia, el text definitiu del qual s'aprovà el desembre de [[1932]] a l'Assamblea de Municipis de [[Sant Jaume de Galícia]]. L'Estatut fou aprovat en referèndum el 28 de juny de [[1936]] i per les Corts Espanyoles el [[1937]], però la [[Guerra Civil Espanyola]] impedí que s'apliqués. Molts galleguistes hagueren d'exiliar-se.