Santa Eulàlia de Vilapicina: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Article
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 69:
 
==Església preromànica==
Tot i que el temple actual va ser construït en [[1782]], anteriorment ja existia en aquest lloc una capella preromànica dedicada a Santa Eulàlia, l'existència està documentada l'any [[991]]. A a l'interior de la capella hi han elements constructius de la primitiva església i fins i tot restes d'una assentament romà anterior.<ref name="period">{{cita publicación ref-publicació|apellidocognom=Aspas |nombrenom=Erica |fechadata=19/01/2011 |publicación publicació= [[El Periódico de Catalunya]] | páginapàgina=44 |url=http://www.elperiodico.com/es/noticias/distritos-de-bcn/print-407990.shtml |títulotítol=Una zona verde en la que se respira deporte }}</ref>
 
En una escriptura del 22 gener 1034 consta que Arnau Vidal d'Horta va adquirir un [[alou]] format per l'església de Santa Eulàlia, i diverses cases, terres i vinyes. En 1064 el mateix Arnau Vidal va donar les seves propietats a Vilapicina al [[bisbe de Barcelona]].
Línia 75:
Una acta de visita pastoral de 1413 cita la capella de Santa Eulàlia com sufragània de la [[parròquia de Sant Andreu de Palomar]], un municipi independent fins a la seva annexió a Barcelona, el 1897. El pas dels múltiples exèrcits que van assetjar la ciutat de Barcelona durant els segles XVI i XVII van provocar desperfectes al temple, hi ha constància de dues restauracions importants, en 1562 i en 1637.
 
A principis del segle XVIII l'església havia donat nom a un llogaret rural, Santa Eulàlia de Vilapicina, <ref>El topònim més habitual, fins al segle XX, fou ''Santa Eularia de Vilapiscina''</ref>formada per diverses masies disperses en un territori de camps i vinyes. Una de les poques masies que es conserven d'aquesta època és Can Basté, al costat de l'església; data del segle XVIII i actualment funciona com a centre cívic. També es conserva actualment Ca n'Artés, un antic hostal que dataria, probablement, del segle XV. La seva construcció al costat de l'església no és casual, ja que aquest era el punt de confluència de dues importants vies: l'antic camí de [[Sant Andreu de Palomar]] a [[Sant Joan d'Horta]] i l'anomenat camí de Sant Iscle, que anava fins a [[Cerdanyola del Vallès]] passant per la masia de [[Can Masdeu]].
 
==Església moderna==
Línia 92:
 
== Bibliografia==
*{{cita libroref-llibre|apellidocognom=Garcia|nombrenom=M. Carmen|títulotítol=Nou Barris|añoany=1998|editorial = [[Ajuntament de Barcelona]] | lugar= Barcelona | isbn=84-7609-868-5}}
*{{cita libroref-llibre|nombrenom=Josep Maria|apellidocognom=Huertas Claveria|enlaceautorenllaçautor= Josep Maria Huertas Claveria|títulotítol=Nou Barris. La penúltima Barcelona|editorial = [[Ajuntament de Barcelona]] | lugar=Barcelona|añoany=1991|isbn=84-7609-437-X}}
*{{cita libroref-llibre|apellidocognom=Pujol|nombrenom=Francesc|títulotítol=Relligant Nou Barris|añoany=2003|editorial = [[Ajuntament de Barcelona]] | lugar= Barcelona | isbn=84-7609-731-X}}
*{{cita libroref-llibre|autor=VVAA|nombre-editor=Ramon|apellido-editor=Alberch|títulotítol=Els barris de Barcelona|editorial = [[Enciclopèdia Catalana]] | lugar=Barcelona|añoany=2000|isbn=84-412-2772-1}}
 
== Enllaços externs==