Robert el Fort: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Traient 15 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q433440
→‎Un Gran del regne: Charles --> Carles
Línia 19:
En el moment de les lluites de poder entre els fills de [[Lluís I el Pietós]], va prendre partit per [[Carles II el Calb]], que era el gendre d'[[Odó d'Orleans]] i per tant l'espòs de la seva probable cosina germana. Va haver d'abandonar les seves terres, incorporades al regne de [[Lotari I]], per refugiar-se a l'Oest, amb la seva família maternal.
 
El [[852]], CharlesCarles II el Calb el va nomenar abat laic de [[Marmoutier]] (a Tours);<ref name="noizet-21"> Hélène Noizet, Société de l'histoire de France, [http://books.google.fr/books?id=acDPsSIoxC8C&pg=PA21&dq=%22Robert+le+Fort%22+852+Marmoutier+de+tours&hl=fr&ei=HAINTLmTG5OK4QaX4YmPAQ&sa=X&oi=false ''L'Ascenssion du lignage robertien''], Librairie Droz, 2005, p. 21</ref> després l'any següent ''[[missi dominici]]'' de diversos comtats de [[Nèustria]], sobretot a les regions de [[Tours]] i d'[[Angers]].<ref>. Olivera Guillot, Albert Rigaudière, Yves Sassier ''Pouvoirs et institutions dans la France médiévale, tome I : Des origines à l'époque féodale'', Armand Colin, 2003, pàg. 153 </ref>
 
Karl Ferdinand Werner explica l'èxit de la seva implantació a la regió del Loira per les relacions familiars.<ref name="sec-661" /> {{,}} <ref name="OGRF" /> que el vinculaven al clan animat pel [[Adalard el Senescal]] i a dos grups de parents de l'oest:
Línia 26:
* La dinastia [[Widònida]] (o Guidònida) basats a la [[marca de Bretanya]].
 
=== Revolta contra CharlesCarles II i obtenció del marquesat de Nèustria ===
 
El [[856]], [[Carles II el Calb]] instal·la el seu fill [[Lluís II de França]] al capdavant d'un «ducat del Mans», territori que correspon a la marca de Nèustria.<ref>. Olivera Guillot, Albert Rigaudière, Yves Sassier ''Pouvoirs et institutions dans la France médiévale'', volum 1, Armand Colin, 1994 pàg. 146 </ref> Robert no és mencionat ni en aquesta ocasió, ni a partir de novembre dedel 853 i durant el transcurs de l'any 854 quan els normands pugen el Loira per saquejar Angers, Tours o Blois;<ref> Olivera Guillot, Albert Rigaudière, Yves Sassier ''op. cit.'', 1994 pàg. 146 </ref> potser en aquesta època havia perdut els seus càrrecs. Se'l retroba el 858 al costat de [[Lluís el Germànic]], contra Carles i el seu fill.<ref> Olivera Guillot, Albert Rigaudière, Yves Sassier ''op. cit.'', 2003, pàg. 153 </ref> No es va sotmetre fins el [[861]], a canvi del marquesat de [[Nèustria]].<ref name="Ogarys-154"> Olivera Guillot, Albert Rigaudière, Yves Sassier ''op. cit.'', 2003, pàg. 154 </ref>
 
=== Lluita contra els normands ===
 
El 862, 864 i 865, Robert es destaca en la lluita contra les ofensives dels [[normands]] que havien establert bases a la desembocadura del [[Riu Loira]] ( [[853]]) i del [[Sena]] ([[856]]) sota la direcció del seu cap [[Hasting]]. [[Bernat Plantapilosa]], no acceptant abandonar el seu heretatge paternal, va anar a atacar a Robert el Fort que va haver d'abandonar [[Ciutat d'Autun|Autun]] i per indemnitzar-se, va prendre possessió de l'Abadia de Saint-Martin de Tours i en va expulsar a l'abat <ref>. Annals de Sant Bertin citatS per Jacques-gabriel Bulliot ''Histoire de l'Abbaye de Saint-Martin d'Autun'', Autun, 1849, 2 volums en 8°; Chap: IX, pàgs. 131-132/449. </Ref>. El [[866]], [[Carles II el Calb]] li va atorgar, a més a més de ratificar-li el marquesat de Nèustria, la col·legial de l'abadia Saint-Martin de Tours, abadia prestigiosa que tenia l'avantatge de posar a disposició de Robert una [[mensa]] abacial permetent-li dotar nombrosos vassalls.<ref name="noizet-21" />
 
Robert va morir el mateix any en un combat que el va oposar, junt amb altres comtes, als [[normands]], que baixaven el riu Sarthe després d'haver saquejat Le Mans (batalla de Brissarthe).<ref name="Ogarys-154" />
Línia 42:
* La primera hipòtesi, la de manera més generalment admesa, és de considerar que Robert el Fort fou el segon marit d'Adelaida d'Alsàcia <ref>Pierre Riché, Les Carolingiens. Une famille qui fit l'Europe, París, 1983 (reimpr. 1997)</Ref>. Adelaida d'Alsace, coneguda també sota el nom d'Adelaida de Tours (vers [[805]] - † després del [[866]]), era la filla d'[[Hug de Tours|Hug III de Tours i de l'Alta Alsàcia]] i s'havia casat vers el 839 amb [[Conrad I de Borgonya]],<ref> P. Riché, op. cit. taula XIII </ref> però res assegura que Adeaida s'hagués casat de nou després de la mort de Conrad i aquesta hipòtesi presenta a més febleses cronològiques.
 
* La segona hipòtesi proposa que Robert el Fort s'hauria casat amb una filla d'Adelaida d'Alsàcia i de Conrad I. Aquesta hipòtesi descansa sobre una interpolació de la crònica de Sant Benigne de Dijon, datant del segle XII <ref> Christian Settipani, ''La Préhistoire des Capétiens (Nouvelle histoire généalogique de l'auguste maison de France'', vol. 1), ed. Patrick van Kerrebrouck, 1993 (ISBN 2-9501509-3-4) </Ref>. . La transmissió del nom Hugues als [[Robertians]] i el fet que [[Hug l'Abat]], fill d'Adelaida i de Conrad, succeeix a Robert el Fort reforcen la hipòtesi que l'esposa de Robert el Fort sigui una propera parenta d'Adelaida.
 
* La tercera proposició, avançada per l'historiador alemany Karl Ferdinand Werner, fa d'aquesta esposa una filla d'[[Odó d'Orleans]] (vers 790 - † 834). Però si hi ha en efecte un parentiu entre Eudes d'Orléans i Robert el Fort, és probablement per Waldrada, la mare de Robert el Fort, que seria germana d'Eudes d'Orléans.