Educació musical: diferència entre les revisions

Cal recordar que la cançó és l'element bàsic per a estructurar un bon ensenyament musical, un bon mitjà d'expressió espontani i un element important de formació humana. Amb la cançó el nen desenvolupa la percepció auditiva i experiències emocionals físiques i mentals. Elements que potència la cançó en l'àmbit musical són: el ritme, l'harmonia,la melodia, la pulsasiópolsació. Pel que fa referència els elements formatius i educatius ajuda a la memòria,expressió, respecte,autocontrol,imitació i a la concentració. A més a més amb la cançó, es poden treballar altres matèries com: la llengua, vocabulari, medi social, etc.

Comencem a cantar alguna cançó i després de la primera estrofa, ens parem yi observem els nens somrient i convidant-los amb la mirada. Hem de crear un corrent que ens uneixi al nen. Ens esperem 3, 5, 10 segons, no hem de tenir por del silenci, no tinguem pressa en començar de nou, el nen estaestà "treballant". Així unes quantes vegades amb intervencions cantades i moments de silenci. És un manera de d'estimular els nens a despertar la seva atenció, interès, ganes de comunicar.

Abans o després en els moments de silenci es produirà alguna intervenció vocal del nen. En aquest moment l'adult podria reproduir els sons produïts per elpel nen i esperar. Es repetirà l'experiència en els dies següents, i així l'adult s'adonarà que els sons produïts per elpel nen no són casuals, si nosinó que tenen el sentit de "resposta", una primera manera de diàleg que continuarà i s'enriquirà amb el temps. Aquestes primeres vocalitzacions del nen en forma de resposta a l'adult són més freqüents si la mare ha cantat més durant la gestació.

Existeixen moments del dia, tant familiars com a l'escola infantil, en els que el cant és entreteniment, és joc. Cantem quan estem dinant, durant el bany, quan el canviem, etc.., afavorint en el nen amb el segon llenguatge que per ell és com una altra manera de comunicar-se.

El cant és ununa declaració única, que sol·licita una implicació simbòlica, sobretot mitjançant les estructures ritme -melòdiques i de l'actitud de qui interpreta el cant. Però els nens memoritzen més aviat la melodia, reconeixen els cants i manifesten la seva preferència. La repetició i la variació, que l'estructura d'un cant acostuma a tenir, crea unes expectatives que en el seu moment se satisfan amb la repetició o renovant el plaer amb la variació.

Una altra manera de participació dels nens és la de cantar portant-los en braços i jugant. Es poden fer jocs de moviment, per exemple portant-los cap amunt i cap sota, donafa tombarelles, saltets, etc. Els movimentmoviments poden ser suggerits per elspels cants.

Els cants també es presten a jocs de d'intensitat i de velocitat. Aquestes variants són més eficaces i diverteixen més als nens si ens movem en l'habitació segons la velocitat amba la quequè es canta. Un altre possibilitat és la de d'interrompre amb aire misteriós abans d'una paraula o d'un vers, potser l'ultima estrofa, i després cantar ràpid amb aire divertit.

Aquestes variants propostes haurien de ser realitzades amb cançons que els nens ja coneguin, així les variacions els sorprendran i per tant es divertiran. Un altre tipus de d'intervenció potser canviant les paraules d'una cançó coneguda, i fer cançons per cada moment del dia, elels moments del bany, de d'anar a dormir, etc.

== El cant en les histórieshistòries per nens. {{CC|data=desembre de 2013}}==

La históriahistòria serveix per ser escoltada, encara que els nens quan comencen a saber-la bé, intervenen robant al narrador alguna frase, especialment la més característiques de d'alguns personatges (el llop, l'aviaàvia, la balena, el gripau, etc.) i que han memoritzat molt bé.

¿Poden les histórieshistòries incentivar també les capacitatcapacitats musicals? Fa falta només introduir intervencions cantades o ritmades que estimulin la participació dels nens a nivell musical.

''Entre 6 i 12 mesos.'' Els nens quan arriben a l'edat d'un any comencen a ser una mica més actius i participatius. Per mitjà de la repetició i la imitació, al principi només amb algunes sil·labes i després amb intervencions que van aumentantaugmentant en duració i precicióprecisió.

Una de les possibilitats més fàcils és la de d'utilitzar les cançons amb eco. D'aquesta manera no hi ha paraules per memoritzar i es facilita l'aprenentatge. Per això s'utilitza una mena de diàleg parant-se abans de l'eco i esperant a que ells continuincontinuïn amb la cançó.

Les cançons numeratives són molt interessants en aquestes edats, ja sigui per la facilitat en l'aprenentange de la cançó en sísi, com en el que aporta als nens.

Perquè els nadons no se sentin sol • ·licitats és important que la música no sigui un fons continu sinó que estigui present en moments determinats: 15-20 minuts més vegades al dia (canvi de bolquers, bany ...).

Una nena de dos anys i nou mesos amb la cançó italiana "Cera una volta un paper" (HiUna haviavegada unahi vegadahavia un aneguet), en l'execució la pronunciació és bastant imprecisa però l'entonació ja és bona.

Es veu que la música ajuda al desenvolupament del nen en molts sentits. ActualmetActualment es dona molta importanciaimportància i s'intenta concienciaconsciència a la gent de la seva importanciaimportància. Un dels exemples esés el congrescongrés internacional de didactiquesdidàctiques del 2010.<ref>{{citar web|url=http://www.udg.edu/portals/3/didactiques2010/guiacdII/ACABADES%20FINALS/147.pdf|títol=Desarrollo del canto en el niño<!--Títol generat per bot-->}}{{PDF}}</ref>