Adrar Tmar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + , -  + )
m Corregit: màxima es el Dhar de > màxima és el Dhar, de
Línia 1:
L'[[altiplà]] d{{'}}'''Adrar ''' (en [[berber]]: [[Fitxer:Adrar in Tifinagh.svg|50px|Adrar en amazic]], literalment ''[[Muntanya]]'') conegut també com a '''Adrar Tmar''' per distingir-lo de les muntanyes [[Adrar des Ifoghas|Adrar]] de [[Mali]] és un conjunt d'altiplans del Sàhara que cobreix una superfície de 150.000 km² al nord de [[Mauritània]].
 
Fou poblat al [[neolític]] i la seva desertificació ha deixat les restes arqueològiques intactes entre les quals els cercles de pedra i l'antiga ciutat d'Azougui. Les seves depressions estan seguides per ''ueds'' (rius generalment secs) o a les depressions tancades (anomenades grayr) estan plenes de ''shebkhas'' (llacunes salades generalment seques excepte els periodes de pluja) L'altura màxima esés el Dhar, de 830 metres. Coneguda per les seves gorgues i dunes, hi viu poca gent, la majoria a la ciutat d'[[Atar (Mauritània)|Atar]]. Hi ha altres oasis: Azougui, Ksar Torchane, Toungad, Oujeft i Chuinguiti.
 
La zona fou habitada pels bafour. Els portuguesos encara anomenaven aquestes muntanyes com "muntanyes de Bafor" en el [[segle XVI]] però a partir del segle X hi havien entrat els [[lamtuna]] i el seu cap Abu Bakr ben Umar va conquerir Shinkit (Chinguiti o Chinguetti) i després efímerament [[Ghana]]; tres segles més tard els makil, expulsats pels [[marínides]] del Marroc, es van dirigir al sud i van sotmetre a les tribus berbers; el moviment marabut del [[segle XV]] també va contribuir a difondre l'àrab; en aquesta època es va establir la jerarquia a la societat; a dalt els guerrers o ''hasan'', després els marabut o ''zuaya'' i finalment els tributaris o ''zenaga'', i sota de tot el esclaus (bafour, negres, mestissos) coneguts com ''haratin''.