Literatura gal·lesa: diferència entre les revisions

Tanmateix, la reforma protestant, el fet que els Tudor fomentessin l’anglès, i que els nobles gal·lesos s’establissin a la cort de [[Londres]], van destruir la cultura antiga i els seus lligams amb la llengua. Tot i així, s’inciaria una nova tradició popular en la poesia gal·lesa, començada amb l’obra de [[Rhys Pritchard]] (1579-1644) de [[Llandovery]], autor de ''Canwyll y cymry'' (La lluerna dels gal·lesos, 1646) on empra la mètrica anglesa, i les seves ''Penillion telyn'' (1676), composicions per recitar amb arpa.

Amb l’arribada del [[puritanisme]], paradoxalment, arribà també un important esclat de la literatura en llengua gal·lesa del segle XVII. Els principals autors del periode foren Moses Williams (1685-1742), traductor de manuscrits antics; [[Morgan Llwyd]] (1619-1659), un dels més importants del periode, influït tant pels quàquers com pel místic alemany [[Jakob Boehme]], composà ''Llyfr Y tri aderyn'' (El llibre dels tres ocells, 1653), disquisició sobre la llibertat religiosa, i el ''Llythur ir Cymru cariadus'' (Carta a l’estimada Gal·les, 1653); Charles Edwards (1628-1691) amb el recull de càntics a l’estil antic ''Hanes Y ffydd ddiffuant'' (1667); Edward Samuel (1674-1748) amb la moralista ''Holl ddyledswydd dyn'' (Tots els deures de l’home, 1718); [[Gruffydd Jones]] de Llanddowror (1683-1761), considerat un dels pares de l’educació popular en gal·lès; [[Theophilus Evans]] (1693-1767) autor de ''Drych y prif oesoedd'' (Visió de l’Edat primitiva, 1716), recull de mites històrics gal·lesos, treball imitat per Lewis Morris en ''Tlysau yr hen Oesoedd'' (Joies de l’Edat Primitiva, 1717); [[Ellis Wynne ]](1579-1644), considerat el més gran prossista gal·lès del periode, amb ''Rheol buchedd sanctaidd'' (Traducció de “La vida Sagrada” de Taylor, 1701) i ''Gweledigaetheu i bardd cwsc'' (Traducció de “Los sueños” de [[Francisco de Quevedo]], [[1703]]).