An-Nàssir ibn Alannàs: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: de el -> del [[1068 |
m Corregit: 1078]] es fosc > 1078]] és fosc |
||
Línia 6:
Amb el suport de nombroses tribus berbers i dels àrabs [[hilàlides]] athbadj, va envair la Ifriquiya amb un gran exèrcit. Tamin ibn al-Muizz tenia el suport dels àrabs hilàlides riyàhides ([[Banu Riyah]]). La batalla decisiva es va lliurar a [[Sabiba]], entre [[Kairuan]] i [[Tebessa]] i an-Nasir fou derrotat ([[1065]]) podent tornar amb prou feines a la Kala dels Banu Hammad (via Constantina) amb només 200 homes. El Magreb central va quedar obert als hilàlides i els berbers sanhadja, suport de la dinastia hammadita, van ser destruïts o posats en fuita. Els athbadj van esdevenir hegemònics al Magreb central i els Banu Riyah van aconseguir l'hegemonia a Ifriquiya. La [[Qala dels Banu Hammad]] va quedar amenaçada i an-Nasir es va haver d'establir en un altra lloc i el 1067 va ocupar el territori dels berbers bidjaya i es va establir a la vila de [[Bidjaya]] (antiga ''Saldae'') que va anomenar al-Nasiriyya (nom que no va arrelar) i va declarar exempts als habitants de pagar el kharadj (l'impost de la terra); encara que residia a les dues viles, aquesta situació de semi capitalitat va afavorir el desenvolupament de [[Bugia]] (moderna [[Bejaia]]) que va esdevenir la seva residència permanent i capital des del [[1068]]/[[1069]]. A Bugia va construir el palau de la Perla (Kasr al-Lulu).
El [[1067]] la dinastia khurasànida de Tunis fou sotmesa pel zírida Tamim. An-Nasir va obtenir el suport dels athbadj i va atacar Ifriquiya conquerint [[Laribus]] i Kairuan ([[1068]]), però després es va retirar retornant al Magreb central. El 1068 [[al-Bakri]] esmenta que els Banu Maghrawa i els Banu Izmarti, dues tribus zenetes (rivals dels sanhadja, el principal suport dels hammàdides), residien prop de Biskra i tenien emirs de la família dels Banu Khazar. Un cap maghrawa, Abu Zaghil al-Khazari apareix assetjant la població de [[Waghlanat]] (després Ouriel) al sud de [[Biskra]], que estava habitada segurament per [[ibadites]]. Vers 1075/1076 els maghawes i altres grups zenetes del Zab es van aliar a grups hilalians per saquejar diverses poblacions a la regió, sota la direcció d'al-Muntasir ibn Khazrun, emir dels zenetes de Trípoli que es va establir a Waghlanat; el seus aliats, els també zenetes [[Banu Tudjin]], igualment amb suport dels Banu Ati, van devastar el Magreb central i es va apoderar de [[Msila]] i d'[[Ashir]]. Els habitants van demanar ajut a l'emir an-Nàssir ibn Alannas (1062-1089) que va enviar al seu fill al-Mansur el qual va recuperar les ciutats i després va destruir Waghlanat; poc després al-Muntasir fou enganyat per Arus ibn Sindi, senyor de Biskra que estava d'acord amb an-Nàssir, que el va capturar i matar i el seu cap fou enviat a l'emir hammàdida. El paper de l'emir an-Nàssir en la venda de la ciutat de [[Kairuan]] pels àrabs hilàlides zughba el [[1077]]/[[1078]]
El [[1078]] es va signar la pau entre zírides i hammadites i la filla de Tamim, Ballara, es va casar amb an-Nasir. La pau va durar tot el regnat de Tamim (mort el 1108) i va marcar un període de superioritat hammadita sobre els zírides.
| |||