An-Numan III ibn al-Múndhir: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: es -> és clar
m Corregit: darrer es famós > darrer és famós
Línia 1:
'''An-Numan III ibn al-Múndhir''' (també '''Na'manm Nu'aman, Nu'man, Noman''', en àrab النعمان ابن المنذربن امريء القيس اللخمي) fou el darrer rei [[làkhmida]] d'[[al-Hira]] (vers [[582]] -[[609]]). Era àrab (fill d'[[al-Múndhir (IV) ibn Qabus ibn Ma-as-Samà]]) i cristià [[nestorià]] <ref> el va batejar Simeó ibn Jabir el 594 </ref> però la seva mare era una jueva de [[Khaybar]] de nom Salma, fill d'un orfebre de Fadak. Va rebre al seu palau diversos poetes de la Jahiliya tardana com al-Yashkari, al-Muthaqqib al-ʿAbdi i al-Nabigha al-Dhubyani. Aquest darrer esés famós per haver dedicat a Numan el seu gran poema apologètic (القصيدة الاعتدارية للنابغة الذبياني). Al poeta Adi ibn Zayid hauria degut la seva pujada al tron en contra del clan dels Banu Marina, que va rebre el suport del Banu Ayyub. Va construir la població iraquiana de Numaniyya a la riba dreta del [[Tigris]]. En la seva guerra contra altres tribus àrabs fou derrotat a la batalla de Yawm Tikhfa o Takhfa contra els djarbu (de la gran tribu [[Banu Tamim]]); el seu germà Hasan i el seu fill Kabus van caure presoners i Numan va haver de pagar un rescat de mil camells. [[Ormazd IV]] (579-590) li va donar una esplèndida corona. En els anys vuitanta hauria fet una expedició contra Jarkisiya (Circesium), posició bizantina però després es va signar la pau entre Pèrsia i Bizanci que va durar fins al 602. Va participar en la batalla de Nahrawan contra el rebel Bahram Chobin.
 
El rei [[Cosroes II]] el Victoriós (Khusraw II Parviz 590-628) li va demanar la seva filla pel seu harem i li va refusar. En revenja <ref> semble que a més el rei sassànida estava inquiet per les pretensions de independència de Numan </ref> el rei sassànida el va fer presoner i el va matar aixafat per elefants segons una crònica; i segons un altra el va convidar a una festa i el va deshonrar i empresonar però no diu res de la mort; una tercera crònica, siríaca, diu que Cosroes va fer presoner al rei làkhmida amb els seus fills i els va enverinar a tots. Això fou l'espurna que va portar a a la batalla de Dhi Qar (Dhu Kar) quan els perses van marxar contra els àrabs però foren derrotats per Hany bin Masud, un membre de la tribu [[Bakr ibn Wàïl|Bakr]] antic fidel del rei làkhmida (vers 604). El destí del rei és doncs incert; sembla que fou dut presoner a [[Ctesifont]] però no és clar si fou immediatament executat o va estar primer un temps presoner. Tradicionalment la seva mort es fixa el [[602]] i en tot cas el 609 es segur que ja era mort. Iyas o Eyas, que seria el fill de [[Kabisa]], membre de la tribu Tayyi, que havia estat també fidel al rei Numan, fou posat al tron i va governar prop de 10 anys, assistir del persa al-Nahragan. Un governador persa de nom Azadbeh va exercir el control del 618 al 633 quan es va produir la conquesta musulmana dirigida per [[Khalid ibn al-Walid]]. Un fill d'al-Numan, de nom al-Mundhir, conegut com al-Gharur (l'abusat), va intentar recuperar el regne el 633 i va arribar a governar uns mesos a l'Aràbia oriental (regió de [[Bahrain]], no les illes) però fou finalment derrotat i capturat per Ala ibn al-Hadrami.