Bisbat d'Urgell: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Arxiprestats: Eliminació de l'arxiprestat del Baix Urgell, integrat al de la Noguera el setembre de 2013. Falta corregir el mapa. |
m Corregit: També es important > També és important |
||
Línia 62:
El temple principal de la [[diòcesi]] és la [[Catedral de la Seu d'Urgell|Catedral de Santa Maria d'Urgell]] de la Seu d'Urgell. Els santuaris de més renom al bisbat són el del Sant Crist de Balaguer, el de la [[Vall de Núria|Mare de Déu de Núria]] i, al Principat d'Andorra, el de [[Meritxell|Nostra Senyora de Meritxell]]. Han rebut la coronació canònica les Marededéus de [[Meritxell]], a Andorra (1921), [[Santa Maria de Valldeflors de Tremp|Valldeflors de Tremp]] (1922), Miracle de Balaguer (1955), [[Vall de Núria|Núria]] (1967) i [[Santuari de la Mare de Déu de Canòlic|Canòlich]] de Sant Julià de Lòria (1999). La [[Vall de Núria|Mare de Déu de Núria]], conjuntament amb [[Sant Ermengol d'Urgell|Sant Ermengol]], és patrona principal del bisbat (1956), mentre que [[Sant Ot d'Urgell]] ho és de la [[la Seu d'Urgell|ciutat d'Urgell]] (1133).<ref name="historia">[http://www.bisbaturgell.org/bisbat_urgell/historia.htm Bisbat d'Urgell], història</ref>
Entre els fets més importants, podem esmentar la revolta [[adopcionista]] del bisbe [[Fèlix d'Urgell|Fèlix]] (o Feliu), la intrusió del bisbe [[Esclua]], i l'exercici del bisbat per membres de les cases comtals (Salla i Ermengol del Conflent, Eribau i Folc dels Cardona, Guillem Guifré de Cerdanya, i Ot de Pallars, entre el [[981]] i el [[1122]]. També
A la [[Cerdanya]] fins al [[1802]] la frontera eclesiàstica tampoc corresponia a la frontera real establerta del [[tractat dels Pirineus]] del [[1659]]: del [[bisbat d'Urgell]] depenien els [[Tractat de Llívia|trenta-tres pobles]] de la Cerdanya francesa. Per contra, fins a l'any [[1802]] no li pertanyia la [[Vall d'Aran]], inclosa en l'extint bisbat de [[Sant Bertran de Comenges]] que avui dia està integrat en el de [[Tolosa de Llenguadoc]].
|