Cresos: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: es -> és una |
m Corregit: aC es la > aC és la |
||
Línia 13:
Dos anys després, davant el perill dels perses que havien substituït als [[medes]], va negociar l'aliança amb els grecs abans d'iniciar la guerra contra l'[[imperi Persa]] i va consultar l'[[oracle de Delfos]]; després va consultar l'oracle d'[[Ammon]] a Egipte i per segon cop al de Delfos. Als dos oracles va entregar immenses riqueses (almenys al de Delfos segons [[Heròdot]], i se li va concedir el dret preferent de consulta en aquest oracle i alguns drets de ciutadania) i els dos van donar la mateixa resposta: si iniciava la guerra amb els perses destruiria un gran imperi i havia de buscar aliats entre els grecs; Cressus va suposar que l'imperi referit era el Persa, i no el seu mateix. Per estar més segur va consultar una tercera vegada sobre si el seu regne persistiria molt de temps; l'oracle de Delfos va dir que el rei de Lídia fugiria per l'Hermos quan una mula regnés sobre els perses (mula en el sentit figurat de barreja, referit al rei [[Cir II el gran]] que era fill de pare persa i mare meda). Les aliances amb els grecs no foren del tot possibles perquè dels dos principals estats, [[Atenes]] i [[Esparta]], els primers estaven ocupats per conflictes civils entre els [[Pisistràtides]] i els [[Alcmeònides]], i els segons acabaven de sortir d'una guerra amb [[Tegea]]. Cressus es va decantar per els segons i els va enviar regals i es va formalitzar una aliança que no va passar de nominal. Es va aliar amb l'egipci [[Amasis]], el babiloni [[Labinetos]] ([[Nabònides]]), i va confiar en els bons auspicis del lidi [[Sandanis]] i va decidir iniciar la guerra.
Va creuar el [[Halis]] amb l'excusa de venjar al seu cunyat [[Astíages de Mèdia|Astíages]] enderrocat per Cir. Va devastar [[Capadòcia]], país poblat per gent anomenada sirians, i va arribar fins a ''Pterii'', ciutat propera a [[Sinop]]e, que va ocupar. No gaire lluny de allí es va trobar amb l'exèrcit de Cir i es va lliurar una batalla de resultat incert (547 o 546 aC); l'endemà els perses no van presentar batalla i els lidis, l'exèrcit dels quals era inferior en nombre, es van retirar a Sardes, per reclutar noves tropes i esperar ajut dels aliats. Va enviar ambaixadors a demanar els ajuts però mentre, Cir va continuar avançant i es va presentar davant Sardes. La cavalleria lidia fou totalment derrotada. Sardes fou assetjada. Un conseller de Cressus, Eurybatus, es va passar a Cir i la ciutat fou conquerida ben aviat (després de 14 dies de setge). La data de la conquesta (547 aC és una possibilitat segons la crònica de Nabònides, 546 aC
Segons Heròdot, Cressus fou capturat viu i tirat a les flames junt amb 14 joves lidis com a sacrifici als deus perses. Els fets llegendaris recollits per Heròdot i altres diuen que una tempesta va apagar el foc i llavors Cir el va considerar sota protecció divina i el va agafar per amic i conseller i li va donar el govern de Barene, prop d'[[Ecbatana]].[[Fitxer:Kroisos stake Louvre G197.jpg|thumb|''Cressus damunt la pira'']]Suposadament Cressus va acompanyar a Cir en la seva expedició contra els [[massagetes]]; després va acompanyar al seu fill [[Cambises II de Pèrsia|Cambises]] a Egipte; en l'afer de [[Prexaspes]] , va amonestar a Cambises per la mort del jove i Cambises va donar ordre d'executar-lo: Cressus es va salvar però va haver de fugir d'amagat amb la complicitat d'alguns servidors; Cambises es va pensar que era mort i quan es va assabentar que era viu se'n va alegrar i el va perdonar, però va fer matar als servidors que l'havien ajudat. Les circumstancia de la seva mort final no són conegudes. [[Ctèsies de Cnidos]] explica alguns fets de manera diferent, però en general el relat és coincident amb el d'Heròdot.
| |||