Encara que no amb tanta exclusivitat com en els sistemes glacials, el gel segueix sent l'agent més important del modelat del sistema periglacial. Aquest agent esés el responsable de la gelifracció, que és el fenomen més rellevant d'aquest sistema. A l'[[alta muntanya]] aquest tipus de modelat periglacial sorgeix a conseqüència del gel que es forma a l'interior de les esquerdes rocoses dels vessants de la muntanya, que produeixen l'augment de volum i la disgregació de la roca. Els fragments generats cauen i s'acumulen al marge de les muntanyes en les formacions anomenades [[tartera|tarteres]]. A la [[tundra]] i part septentrional de la [[taigà]] durant l'estiu el [[permagel]], en la capa més superficial, es descongela però l'aigua líquida formada no pot filtrar-se gaire avall per la presència d'un subsòl glaçat impermeable i aleshores serpenteja coster avall. Els cicles repetits de gel i desgel i els processos geològics que desencadenen provoquen formes de relleu. Els processos fluviotorrencials produïts per l'aigua procedent de la fusió del gel i de les precipitacions modelen els pendents. Els '''fenòmens de vessant''' són un conjunt de mecanismes que tenen lloc als vessants de les muntanyes com a resultat del procés de [[meteorització]] i el efecte de la [[força de la gravetat]], que provoquen el moviment de materials a zones més baixes.
En el sistema periglacial són importants tres fenòmens de vessant:
